4/6: El mèrit de Valls

Com pronosticava tothom, menys ell, Manuel Valls deixa la política barcelonina a mig mandat, a la recerca d’altres encàrrecs. I per justificar-se ve a dir que ja havia fet la feina per a la qual l’havien contractat. Però quina era aquesta feina? Segons diu, impedir que Barcelona tingués un alcalde independentista. Però quan algunes elits conservadores van anar a buscar Valls perquè els fes una feina, es va vendre que arribava per evitar que la ciutat continués en mans de la radicalitat esquerranosa dels comuns. No hi havia un encàrrec, sinó dos. Un el va complir eficacíssimament. L’altre, tot el contrari: va fer alcaldessa, en un cop d’efecte, qui havia vingut a treure de l’alcaldia. Per això l’operació Valls té un mèrit (ideològic) tan involuntari com important. Hi ha qui diu que la política de veritat és només la que es fa en l’eix dreta-esquerra. I que l’eix nacional és irrellevant. Doncs mira, a l’hora de triar, Valls va demostrar que és més potent l’eix nacional que l’eix esquerra-dreta. Va considerar més prioritari evitar un alcalde independentista que treure els comuns del govern municipal. Va certificar què consideren més perillós i què troben més assumible les elits conservadores que el van contractar. És tot un mèrit.

Vicenç Villatoro és escriptor