31/1: Retòrica barata

EN L’ARSENAL d’arguments que es fan servir en una campanya electoral és natural que s’hi barregin materials retòrics de primera qualitat amb d’altres que podríem anomenar de retòrica barata, de baixa qualitat. Els materials més nobles serien els de caràcter més propositiu, els que intenten il·lusionar per una idea o un projecte o un equip. I entre els materials de més baixa qualitat hi destacarien els lemes que diuen o venen a dir: vota’m a mi perquè no guanyi aquell altre (o aquells altres). Certament, aquest és un tipus d’argument ben legítim. I segurament molt eficaç i mobilitzador, en una campanya que ha de combatre l’abstenció. Però l’excessiva presència d’arguments d’aquesta mena empobreix la campanya i és un mal senyal, no tan sols de la manca d’oferta de qui el fa servir, sinó també de l’estat d’ànim de la comunitat a la qual es dirigeix, i que es considera més mobilitzable a través de la por que de la il·lusió. Per això em preocupa que en la campanya catalana aquest tipus de retòrica tingui una presència més gran del que seria desitjable. Perquè voldria dir que s’aposta més per la desconfiança que per la confiança, més per rebutjar que per construir. És una retòrica per als moments baixos. Baixos d’esperances i d’idees.