Un ’30 minuts’ devastador
Les persones i històries que vam descobrir aquest diumenge al 30 minuts amb el reportatge Tombes de sorra et deixaven devastat. I ens enfrontaven a una realitat que l’actualitat ha desatès. Mentre el focus de la informació s’ha centrat en els desastres al Mediterrani a l’hora de mostrar algunes de les vies dels migrants per arribar a Europa, hem deixat de fixar-nos en el que anomenen el cementiri més gran del món, el desert del Sàhara, on moren milers de persones de diferents punts de l’Àfrica quan l’intenten creuar. Si bé sabíem que aquesta realitat existia, potser l’impacte era descobrir la responsabilitat de la Unió Europea en tot plegat: se serveix de la pobresa del Níger per reforçar les fronteres africanes, militaritzar les rutes i potenciar el retorn dels migrants amb una fingida tasca humanitària d’ètica dubtosa. El 30 minuts, d’Hibai Arbide Aza i Oriol Puig Cepero, ens mostrava les conseqüències de tot plegat: com el Níger s’ha convertit en el que el mateix reportatge defineix com l’abocador d’Europa, on queden bloquejades milers de persones. El reportatge retratava a la perfecció la cadena d’esdeveniments. Com les polítiques migratòries d’Europa acaben provocant dreceres clandestines que causen morts, violacions, explotació i tràfic de persones i una gran misèria.
Veure les víctimes d’aquest drama explicant a càmera les atrocitats que pateixen resultava molt dolorós. Gent jove assumint com a única opció per a la seva supervivència vendre’s com esclaus per arribar a Líbia. Dones que s’han posat implants anticonceptius per evitar embarassos en les violacions que pateixen repetidament en aquest periple. El relat visual no era innocent. Quan parlava Jeroen Lenaers, diputat del grup popular europeu, que assumia que aquestes situacions passen perquè la Unió Europea no té cap més remei que col·laborar amb països que no tenen els nostres mateixos estàndards democràtics, el reportatge ens mostrava simultàniament les imatges de misèria i de vulneració dels drets humans al Níger. Una manera d’evidenciar com la polida retòrica europea té, sobre terreny africà, un significat molt més cruel. Les poques fotografies que vam veure al final i que documenten les morts al Sàhara eren esgarrifoses. Tombes de sorra és un reportatge desolador no només per la història tràgica dels seus protagonistes sinó per com els fets que s’hi exposen ens interpel·len com a europeus.
Un nyap inexplicable
El 30 minuts Tombes de sorra contenia uns quants bunyols a l’hora de posar els rètols que identificaven els testimonis del reportatge. Quan es presentava l’expresident de l’OIM, escrivien expressident, amb dues esses. Quan parlava el president del Consell Nacional d’Agadez, retolaven presdident, amb un error tipogràfic. És molest i incomprensible. Embruta un magnífic reportatge fet amb rigor i esforç, on és obvi que s’ha treballat dur per fer una feina periodísticament ambiciosa. I a més demostra desídia en el procés d’emissió. ¿Quants filtres passa un 30 minuts abans no s’emet? Un nyap impropi de la història i el prestigi del programa.
