29/7: Irreformable

Fa cent vint anys el catalanisme ja es plantejava la reforma en profunditat d’Espanya. En dues direccions: l’acceptació de la seva diversitat cultural, lingüística i nacional i la incorporació als valors de la modernitat democràtica. I amb el dubte de si, en el fons, Espanya era reformable. Perquè, qui creu que no li cal, no accepta cap reforma. Durant més d’un segle, el catalanisme s’ha debatut entre l’esperança de reformar Espanya i la constatació que no vol ser reformada. Potser una part d’Espanya podria coincidir en la necessitat d’una incorporació a la modernitat occidental. Una altra part no ho ha volgut mai, això tampoc. I cap de les dues ha entrat ni tan sols a discutir l’altra gran reforma, l’acceptació de la pluralitat nacional. Tot i així, una part del catalanisme ha continuat insistint en aquestes propostes, que considera bones per a Catalunya i per a Espanya. Avui el vell debat sobre si Espanya podria ser reformable en els dos sentits té, entre altres coses, un terreny de joc molt concret: un Tribunal de Cuentas encastellat en la negativa ferotge a tot canvi. Un lloc on es pot imaginar algun camí per a les reformes, encara que sigui molt estret, o confirmar que hi ha una paret que ni es mou ni es pensa moure. Irreformable.