28/8: Parlar balear

SOBRE L’ESMENA de Podem per anomenar balear el català de les Illes ja s’han dit les coses importants. Però em permeto introduir-ne una que m’ha cridat l’atenció. No conec ningú que si li pregunto què parla em digui “Jo parlo balear”. Tothom sap que parla una modalitat del català, però en tot cas em dirà que parla mallorquí o menorquí. Les formes populars d’anomenar-lo. Ningú no sol dir, tampoc, “Jo soc balear”. Dirà més aviat jo soc mallorquí, menorquí o eivissenc... El terme balear pertany a la geografia política o administrativa -govern balear- o a la geografia física. Però en geografia humana, cada illa és viscuda com un espai de pertinença. L’esmena de Podem ens il·lustra d’una característica de les mentalitats jacobines, estatalistes: per a elles l’única geografia important és l’administrativa. El millor atles del món és el BOE, perquè les úniques entitats que els interessen són les administratives. I la geografia humana s’ha d’adaptar a la política. Si la geografia política parla d’Illes Balears, el que s’hi parla és balear. Com a Espanya es parla espanyol i a França francès. I els sembla una anomalia i un anacronisme que a Suïssa no es parli suís... i que a les Balears no es parli balear, sinó català, mallorquí o menorquí...