27/8: Kabul/Portbou

"Una muchedumbre enloquecida atascó las carreteras y los caminos, se desparramó por los atajos, en busca de la frontera. Paisanos y soldados, mujeres y viejos, funcionarios, jefes y oficiales, diputados y particulares […]. Desesperación de no poder pasar". Canviant frontera per aeroport, la descripció que feia Azaña de la fugida de desenes de milers de persones davant de l’avenç de les tropes franquistes per Catalunya servirien perfectament per descriure el que està passant a l’aeroport de Kabul. Tot de gent desesperada, soldats de l’exèrcit governamental, civils de totes les edats, intentant fugir pel pànic justificat que provoquen els vencedors de la guerra, venjatius i implacables contra les llibertats. Veient per televisió les escenes de Kabul, em venien al cap les paraules d’Azaña, entre molts altres. Perquè el drama humà és el mateix. I el drama polític, semblant. Ara que la paraula talibà s’ha convertit en un insult polític que s’aplica a moltes persones i ideologies diverses perquè tenen conviccions fermes, em sembla rellevant recordar aquesta analogia històrica entre les imatges dels qui fugien per Portbou i dels qui intenten fugir per l’aeroport de Kabul. Per parlar dels qui fugien, per parlar de qui i de què fugien.

Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor
stats