26 milions d'afusellaments
El general retirat Francisco Beca estima que n'hi ha prou d'afusellar el 54,93% de la població espanyola (26 milions de persones entre les quals hi som vostè i jo, tot i que el general s'estima més anomenar-nos "fills de puta") per assegurar la unitat d'Espanya. La veritat és que, després de tantes discussions acalorades, és un descans saber que una cosa tan important com la unitat d'Espanya surt per un preu tan assequible. Els partidaris de l'atrocitat proferida pel general, que n'hi ha i molts, al·legaran en descàrrec seu que van ser paraules dites en el context d'una conversa informal entre amics i companys (d'armes) per WhatsApp. El raper Valtònyc, pel que deia en el context de dues cançons satíriques en què es burlava del rei Joan Carles, va ser condemnat a tres anys i mig de presó i viu exiliat a Brussel·les, perquè si trepitja territori espanyol serà immediatament empresonat.
En una democràcia i en un estat de dret, el que li correspondria al general Beca seria l'expulsió de l'exèrcit, prèvia retirada d'honors i galons, així com l'obertura d'un judici civil –no militar– per delictes d'odi. Ben a l'inrevés, se'n sortirà amb els acudits i els articles que en puguem fer els que segons ell mereixem l'afusellament, i tal dia farà un any. El tal general Beca seguirà gaudint d'una jubilació acomodada i de la complicitat d'un sistema polític completament anòmal, que li permet emporcar l'atmosfera amb les seves opinions feixistes. No tan sols se li permet això, sinó que compta amb l'aplaudiment de la dreta nacionalista espanyola: a cara descoberta l'aplaudiment de Vox, i per assentiment el de PP i Ciutadans.
La idea del genocidi, de dur a terme una neteja de la població, és una temptació recurrent per a segons quina dreta. De fet, és un fenomen ben recent en la vida política espanyola, atès que la Guerra Civil i la posterior dictadura de Franco hi van fantasiejar en tot moment: si no es va intentar de manera més decidida, com Hitler amb els jueus i els gitanos, no va ser per falta de ganes, sinó de recursos (exterminar poblacions senceres és molt costós, en diners i en infraestructura). Ja sé, abans que algú surti amb això, que l'esquerra també ha donat figures tan sanguinàries com Stalin o Pol Pot. Però aquí, a l'estat espanyol, qui va començar una guerra i qui va cometre crims massius contra la humanitat ha estat la dreta nacionalista. Franco no era més que un carnisser (i un lladre, però aquest és un altre vessant) a qui li encantava matar i manar en un règim de terror, al servei d'unes elits que no consentien que les classes populars aixequessin (en molts casos, literalment) el cap del fang. Ni que les dones fessin vida pròpia, ni que els catalans parlessin català, etc. Abans de tot això, van trobar preferible tenir centenars de milers de morts. O 26 milions, en números d'ara. Tot això no tan sols ha quedat impune, sinó que l'actual dreta dita democràtica ho incorpora al seu bagatge ideològic, o directament ho reivindica. No serà que no ho diguin ben clar.
