23-J: algú defensa el benestar animal?
El respecte pels animals no és una qüestió de dretes o d’esquerres –sigui el que sigui el que dreta i esquerra signifiqui per a cadascú–. Si revisem la història de la humanitat observem que a totes bandes de l’espectre ideològic hi trobem persones que reivindiquen l’explotació dels animals. Al mateix temps, hi ha grans figures religioses de creences ben variades que s’han oposat contundentment a la violència contra els animals. Hi ha també tota la tradició de l’esquerra marxista, cridanerament indiferent al patiment dels animals fins fa ben poc. I, per descomptat, tot el corrent liberal a partir del segle XVIII sobre el qual es basteix bona part de l’ètica animal moderna –un corrent liberal que per a alguns és progressista i per a d’altres és a la base del desgavell capitalista–. Per més que busquem, per força hem de concloure que la defensa i l’abús dels animals no són patrimoni de cap ideologia.
De la mateixa manera, la defensa o l’abús dels animals són instrumentalitzats políticament per totes les ideologies polítiques. El mateix moviment animalista instrumentalitza els animals quan construeix la seva defensa com un tret exclusiu de la identitat d’esquerres. Però, sens dubte, la instrumentalització política més aberrant per definició és la dels partits espanyolistes que es construeixen identitàriament en oposició al moviment de defensa dels animals. És a dir, que reivindiquen com a part de la seva identitat el carnisme alimentari, la caça o la tauromàquia, entre altres pràctiques amb animals, que entrelliguen amb una concepció testosterònica de la virilitat.
Durant aquesta campanya electoral, per exemple, PP i Vox han donat suport a un decàleg de peticions del lobi espanyol de la caça (la Real Federació Española de la Caza - RFEC), que pretén derogar la llei de benestar animal aprovada pel PSOE i Podem, i reactivar socialment i econòmicament el que és una pràctica en declivi des de fa anys. La RFEC assegura que mobilitza 4 milions de votants i dona feina a més de 200.000 persones. El 2022 només hi havia 333.000 federats de caça a tot l’Estat, però aquesta exageració de la RFEC no ha impedit que PP i Vox vegin en el seu suport a la RFEC una manera de captar vots enmig del que presenten com una guerra cultural entre els que defensen els valors de la caça, la tauromàquia i el consum de carn i els que defensen valors contraris.
Però aquesta polarització no és en realitat un conflicte de valors, d’ideologies en oposició, sinó simplement una instrumentalització més dels animals per obtenir rèdit polític. Matar i explotar animals no són valors, en tot cas són una forma de fer diners, d’entretenir-se o d’aferrar-se a costums, i està recolzat per tots els colors polítics. Els caçadors, per seguir amb l’exemple posat, han estat protegits per totes les administracions. Recordem que el PSOE va deixar fora de la llei del benestar animal els gossos de caça, entre moltes altres contradiccions, i que la Generalitat de Catalunya (tant CiU com PSC, CDC, Junts o ERC) ha promocionat, promociona i subvenciona els caçadors per matar senglars, i moltes altres formes de violència contra els animals.
L’existència de granges, laboratoris, zoològics, caceres i batudes o festes amb animals és tant patrimoni de dretes com d’esquerres. Governs de tots els colors polítics han actuat i actuen com a relacions públiques de les indústries que exploten animals i protegeixen col·lectius com els caçadors. I tots els partits polítics, també els anomenats d’esquerres, tenen al seu programa la defensa d’activitats basades en l’explotació dels animals, encara que incorporin mesures de respecte i defensa dels animals, quan ho fan. El Pacma ha estat l'única excepció a això a l’Estat –però ho ha fet sempre amb una mirada centralista, des de Madrid.
No hi ha cap dubte que PP i Vox representen una amenaça de retrocés superior a cap altre partit, pel que fa al respecte als animals. Però que això no ens faci oblidar la covardia, i la hipocresia, de la majoria de partits polítics autoanomenats d’esquerres o liberals envers el tema.
