23/5: President

TOT I QUE EN la política catalana hi ha qui ja fa dies que va perdre les formes, tots hem de felicitar el president Aragonès per la seva elecció. Per respecte a la democràcia. És el nostre president, pel mandat de les urnes, com ho han estat tots els qui han estat escollits abans que ell. I per sentit institucional i per sentit comú li hem de donar marge de confiança i els cent dies de gràcia a què té dret tot govern. Sabent que serà una legislatura difícil i que el president se la juga. No tan sols perquè els seus immediats predecessors han estat perseguits i represaliats per l’Estat. També se la juga davant dels ciutadans del país. I una de les seves primeres proves serà nomenar govern. En el sistema català, el govern el nomena el president. És ell qui el tria. Certament, ho fa en el marc d’uns pactes, compromisos i equilibris. Però tot el govern és el seu govern i tots els consellers són els seus consellers. Siguin del partit que siguin. Per tant, tota la responsabilitat en la tria és seva. Els consellers no els nomenen els partits ni les executives ni els sectors socials, econòmics o ideològics. Els nomena (i els cessa) el president. Si va bé, serà mèrit seu. Si no, una errada seva. Ha de fer de president. Comença a jugar-se-la.