Apuntant o no, l’efecte dels aldarulls en què ha derivat la protesta per l’empresonament de Pablo Hasél és el d’un torpede contra la línia de flotació d’una majoria independentista al futur govern de Catalunya, en el moment que es començava a negociar. Els fets d’aquestes nits, les actuacions dels manifestants, la resposta policial, difícilment tindran valoracions compatibles entre les diverses forces independentistes. Tot l’independentisme pot estar d’acord en trobar aberrant la detenció de Hasél i donar suport a una protesta enèrgica. Però no tot l’independentisme té el mateix grau de condescendència per les derivades més destructives de les manifestacions i pels saquejos. Tot l’independentisme podria estar d’acord en condemnar males pràctiques policials, si es produeixen, però no tot valora de la mateixa manera el conjunt de la feina dels Mossos (¿hi haurà el mateix debat sobre la policia municipal d’un Ajuntament encapçalat pels comuns?). Si no era prou complicat bastir una majoria independentista operativa al Parlament, aquests esdeveniments ho compliquen molt més. És una anàlisi, no una valoració. El que seria ja una valoració seria discutir si l’efecte torpede (que em sembla indiscutible) és un efecte casual o és un efecte buscat.
