22/5: Dues oposicions
El nou govern català tindrà l’oposició dura del bloc autoanomenat constitucionalista, que amb més o menys agror anirà repetint tota la legislatura el sofisma de Salvador Illa: que treballar per la independència és treballar contra la meitat dels catalans. Com si treballar contra la independència no fos treballar també contra els sentiments i la voluntat de la meitat dels catalans (amb l’afegitó de voler-los empresonar i emmudir). Però el govern independentista també tindrà un embrió d’oposició independentista, no organitzada en cap partit al Parlament, no gaire nombrosa, però tampoc insignificant. La votació de l’acord per part de les bases de Junts i algunes expressions mediàtiques recents insinuen aquesta oposició, a l’expectativa de com vagin les coses. Aquesta segona oposició és inquietant per al Govern, perquè ja s’ha vist que la constitucionalista no és capaç de guanyar gaires posicions electorals, però la independentista sí que pot créixer o es pot desinflar segons quin sigui el balanç de l’acció de govern. O dit d’una altra manera: el Govern necessitarà poder presentar un bon balanç d’eficàcia política i de gestió per evitar que es consolidi aquesta oposició. Perquè aquesta, per poc gruix que agafés, sí que el deixaria en minoria.
Vicenç Villatoro és escriptor
