21 articles d'opinió que expliquen el 2021

Un avió sobrevolant la llacuna de la Ricarda
2 min

L'opinió publicada el 2021 és especial perquè els debats i les crisis que ens ha ajudat a entendre i afrontar han estat (i són) els més complexos en molt de temps. Sense les aportacions de pensadors i analistes, l'aparença inabastable de molts d'aquests fenòmens fàcilment podria arrossegar-nos a una perillosa dimissió com a ciutadans compromesos amb el futur comú. L'ampliació del Prat, per posar un cas, està condicionada per criteris econòmics i mediambientals, però també pel futur del sector de l'aviació, on alhora s'entrecreuen l'emergència climàtica i el progrés tecnològic; la promoció del català demana comprendre una globalització que es desplega tant en nous hàbits digitals com en fenòmens migratoris; la pandèmia posa en qüestió la nostra forma de vida, o, les últimes setmanes, la Gran Dimissió, el fenomen que ha portat milions de nord-americans a abandonar la feina, ens ha fet capbussar en corrents subterranis com l'impacte psicològic acumulat de la precarietat i l'autoexplotació, i, també, en els replantejaments personals que va suscitar el fenomen gegantí i sobtat que van ser els confinaments. 

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La dimensió de tots aquests esdeveniments apunta a un món en transformació, potser a un canvi d'època. Comprendre'ls, observar-los des d'una pluralitat de punts de vista, ha portat al diari una desfilada insòlita de veus especialitzades (científics climàtics, infectòlegs, epidemiòlegs, experts en aeronàutica) i també un esforç suplementari de síntesi i visió de conjunt. Estem en tot i res està resolt. Tot apunta que el 2022 seguirem necessitant una opinió extraordinària. 

1.
El laberint polític
Hemicicle Ple al Parlament de Catalunya Barcelona

El laberint de Dèdal tenia, al centre, el Minotaure. Al laberint polític actual, tensionat i polaritzat, de minotaures n'hi ha molts, perquè cadascú hi té el seu i el veu córrer, sorollós i temible. Potser un dia, a través de la conversa pública, aconseguirem fer-los desaparèixer.

Articles

Ambient de reconquesta, d'Esther Vera [10 d'octubre]

Temps d'enraonar, de Josep Ramoneda [23 de juny]

La llarga tardor, de Toni Soler [21 de novembre]

Nació de nacions?, d'Alfredo Pastor [28 de novembre]

El català de l'escola: la tossuda realitat, de Jaume Funes [25 de novembre]

Intel·ligència policial al servei de la ultradreta, de Laia Serra [5 de desembre]

¿Encara hi ha jutges a Madrid?, de Pablo Iglesias [11 de setembre]

Adeu, Angela Merkel. Has sigut la "líder del món lliure", Anna Sauerbrey [28 setembre]

La fi de la hipocresia mundial, de Santiago Alba Rico [10 de gener]

2.
Construint el demà
Aeroport del Prat

Des de l'aire, volant cap a un aeroport del Prat nou, albirem una Barcelona no decadent, connectada amb una Catalunya no buidada. Formiguegen allà baix una munió d'homes feministes, i les butxaques dels boomers vessen de pensions. És el futur?

Articles

L'aeroport de la ciutat insigne i notable, Andreu Mas-Colell [24 de maig]

Barcelona: decadència o falta de rumb?, d'Ignasi Aragay [1 de novembre]

Sí, a tots els homes, de Natza Farré [25 de novembre]

La Catalunya buidada i els Jocs d'Hivern, de Gemma Ubasart [19 de desembre]

Pensions: 'winter is coming', de Germà Bel [18 novembre]

'I quit', d'Anna Pagès [11 de desembre]


3.
Pandèmics i fatigats
Primer dia passaport Covid

L'impensable, l'impossible... arriba. El dolor pels que han marxat; la innovació en vacunes, admirable i polèmica; les restriccions a un ésser de naturalesa social; nous passaports per franquejar noves fronteres.

Articles

'Spain is different' (en el passaport covid), de Josep Lluís Martí  [4 setembre]

Passaport covid? No tan de pressa, de Jordi Nieva [9 setembre]

Talls a la pell de les ciutats, de Montserrat Tura [10 d'octubre]


4.
Un món capgirat
Jake Angeli,  Q Shaman, dimecres al Capitoli.

Merkel marxa finalment del Bundestag. Mentrestant, els bàrbars esbotzen les portes del Capitoli, els aparadors es buiden a causa del desabastiment i se'ns demana que aprenguem a viure d'una manera (climàtica, energètica) nova. L'últim, o qui pugui, que pagui la llum.

Articles

És el canvi climàtic o és mal temps?, de Katharine Hayhoe i Friederike Otto [1 setembre]

Transició energètica, raves i fulles, de Miquel Puig [10 d'abril]

Un futur d'electricitat cara?, d'Albert Carreras [28 d'octubre]

stats