21 articles d'opinió que expliquen el 2021

L'opinió publicada el 2021 és especial perquè els debats i les crisis que ens ha ajudat a entendre i afrontar han estat (i són) els més complexos en molt de temps. Sense les aportacions de pensadors i analistes, l'aparença inabastable de molts d'aquests fenòmens fàcilment podria arrossegar-nos a una perillosa dimissió com a ciutadans compromesos amb el futur comú. L'ampliació del Prat, per posar un cas, està condicionada per criteris econòmics i mediambientals, però també pel futur del sector de l'aviació, on alhora s'entrecreuen l'emergència climàtica i el progrés tecnològic; la promoció del català demana comprendre una globalització que es desplega tant en nous hàbits digitals com en fenòmens migratoris; la pandèmia posa en qüestió la nostra forma de vida, o, les últimes setmanes, la Gran Dimissió, el fenomen que ha portat milions de nord-americans a abandonar la feina, ens ha fet capbussar en corrents subterranis com l'impacte psicològic acumulat de la precarietat i l'autoexplotació, i, també, en els replantejaments personals que va suscitar el fenomen gegantí i sobtat que van ser els confinaments. 

La dimensió de tots aquests esdeveniments apunta a un món en transformació, potser a un canvi d'època. Comprendre'ls, observar-los des d'una pluralitat de punts de vista, ha portat al diari una desfilada insòlita de veus especialitzades (científics climàtics, infectòlegs, epidemiòlegs, experts en aeronàutica) i també un esforç suplementari de síntesi i visió de conjunt. Estem en tot i res està resolt. Tot apunta que el 2022 seguirem necessitant una opinió extraordinària. 

El laberint de Dèdal tenia, al centre, el Minotaure. Al laberint polític actual, tensionat i polaritzat, de minotaures n'hi ha molts, perquè cadascú hi té el seu i el veu córrer, sorollós i temible. Potser un dia, a través de la conversa pública, aconseguirem fer-los desaparèixer.

Des de l'aire, volant cap a un aeroport del Prat nou, albirem una Barcelona no decadent, connectada amb una Catalunya no buidada. Formiguegen allà baix una munió d'homes feministes, i les butxaques dels boomers vessen de pensions. És el futur?

L'impensable, l'impossible... arriba. El dolor pels que han marxat; la innovació en vacunes, admirable i polèmica; les restriccions a un ésser de naturalesa social; nous passaports per franquejar noves fronteres.

Merkel marxa finalment del Bundestag. Mentrestant, els bàrbars esbotzen les portes del Capitoli, els aparadors es buiden a causa del desabastiment i se'ns demana que aprenguem a viure d'una manera (climàtica, energètica) nova. L'últim, o qui pugui, que pagui la llum.