El cicló electoral del 2024 ens ha deixat una democràcia una mica més masegada i un nom propi: Elon Musk. El magnat tecnològic ja exerceix de poder polític global, a les recepcions de Mar-a-Lago, en les trucades diplomàtiques a potències estrangeres, i en l’aposta estratègica i financera per les agendes ultraconservadores internacionals. Musk ha irromput en la campanya electoral alemanya, després de l’atemptat al mercat de Nadal de Magdeburg, per demanar la dimissió del canceller Olaf Scholz per “incompetent” i assegurar, en un missatge a X, que “només Alternativa per a Alemanya” pot salvar el país. L’home més ric del món també s’ha ofert a ajudar al nou partit de Nigel Farage, Reform UK, i el govern britànic ja s’ha afanyat a avisar que reforçaran les normes i els controls sobre el finançament a partits polítics.
X ja no és una xarxa social, és un aparell de propaganda, i el seu propietari l’utilitza com l’altaveu principal en l’execució del seu nou rol com a poder global. El tàndem Donald Trump - Elon Musk ja ha començat a revolucionar la política, fins i tot abans d’arribar a la Casa Blanca. Però els pròxims mesos seran una prova d’estrès d’aquesta relació de conveniència i de la capacitat de resistència de les institucions nord-americanes i globals.
De moment, les eleccions presidencials als Estats Units han proclamat la victòria de l’ego per sobre del carisma i han reforçat les aliances il·liberals. Del personalisme i la gesticulació política de Donald Trump al fenomen comunicacional del president argentí, Javier Milei, o el polèmic Calin Georgescu, el candidat ultradretà a la presidència de Romania, que es va fer un lloc contra tot pronòstic sense el suport d’un partit al darrere i gràcies a una campanya antisistema adreçada als joves a través de TikTok. A les presidencials d’Indonèsia, el guanyador és Prabowo Subianto, empresari i exministre de Defensa acusat de violacions dels drets humans durant la seva carrera militar.
L’informe El món l'any 2025 que cada final d’any publica el Cidob parla del triomf de l’egopolítica; d’un narcisisme reforçat per les urnes; però, sobretot, d’una erosió democràtica cada vegada més profunda. Segons l'informe The Global State of Democracy 2024, quatre de cada nou països estan avui en pitjor situació democràtica que abans, i aproximadament només un de cada quatre n'ha millorat la qualitat de la seva democràcia.
Els cinc estats més poblats del món, i fins gairebé una setantena de països més, han passat per les urnes aquest any. Ha estat un cicló electoral marcat pel malestar, i que ha castigat bona part dels governants: als Estats Units, França, el Regne Unit, Portugal, Irlanda, a l’Uruguai o a Panamà. A Botswana, el Partit Demòcrata va perdre el poder per primera vegada en gairebé 60 anys. I Corea del Sud tanca l’any amb la caiguda en desgràcia del president Yoon Suk-yeol, que havia arribat al poder com l’outsider que va triomfar a les anomenades “eleccions dels incel” del 2022. Fins i tot aquells governants que han resistit electoralment n’han sortit debilitats, com és el cas de Ishiba Shigeru al Japó, o de Narendra Modi a l’Índia, o de Cyril Ramaphosa a Sud-àfrica.
Tot i que els resultats electorals responen a realitats locals, la preocupació per l’economia, i a molts països per la inflació, ha estat un dels motius principals i compartits del malestar expressat a les urnes. Segons un estudi del Pew Research Center, el 64% dels adults enquestats a una trentena de països d’arreu del món considerava que l’economia nacional “estava en mal estat”. A França, el Japó, Sud-àfrica, Corea del Sud i el Regne Unit, més de set de cada deu estaven d’acord amb aquesta afirmació. I un 54% d’aquests adults també es mostraven insatisfets per com la democràcia funciona al seu país.
El 2024, un de cada tres votants vivia en un país on la qualitat dels processos electorals ha empitjorat. Hem tancat una legislatura marcada per la contestació. L’Institut Internacional per a la Democràcia i l'Assistència Electoral, conegut com a IDEA, assegura en un informe que la legislatura del 2020 al 2024 s’ha caracteritzat per l’anomenat “negacionisme electoral”: és a dir, el resultat d’una de cada cinc eleccions va ser qüestionat per algun dels candidats o els partits perdedors. També aquest any gairebé un de cada tres comicis va derivar en disputes i protestes, i en el 20% dels casos hi ha hagut violència i víctimes civils. Però el 20 de gener de 2025 aquest negacionisme arribarà al Despatx Oval. La victòria d’un Trump que encara no ha reconegut la seva derrota del 2020 ni la seva responsabilitat en l’assalt al Capitoli que va desencadenar, personifica aquest declivi en els drets i la representació democràtica que es confirma a escala global. Tanquem un any d’una profunda ressaca electoral que ara s’ha de traduir en polítiques que poden intentar adreçar o amplificar els greuges que ens han portat fins aquí.
