2023

No soc supersticiosa. Tampoc no m’ha agradat mai fer col·leccions. I, tanmateix, a la llibreria de casa meva hi ha tot un prestatge dedicat al número vint-i-tres. Hi ha vint-i-tres de fusta, de vidre, de ceràmica, de roba. Me’ls han anat regalant al llarg dels anys les persones que coneixen la meva debilitat per aquest número, pel vint-i-tres.

Tot va començar una nit de Sant Joan de final dels vuitanta. Jo havia quedat amb dues amigues i no teníem cap pla concret. Vam acabar en una festa popular que es feia en un barri de Terrassa. I allà vam conèixer uns nois... i ja us podeu imaginar com va acabar la història.

Aquells nois duien un cotxe que tenia la matrícula 2323. Ens va fer gràcia que coincidís amb la data: vint-i-tres (de juny). Se’ns va ficar al cap que a partir d’aleshores aquell número ens portaria sort. I a partir d’aleshores només va ser qüestió de fixar-s’hi: reservàvem una taula en un restaurant i, quan hi arribàvem, damunt de la taula hi havia el vint-i-tres; compràvem entrades per al teatre i ens tocava la fila vint-i-tres. I així al cinema, als avions, al tren...

Al cap d’uns anys, una de les meves amigues de la famosa nit a Terrassa es va casar un vint-i-tres de maig. En aquest cas, era ella que havia triat la data. L’altra es va comprar un pis, que era al número 23 d’un carrer de l’Eixample (també ho havia triat, tot i que s’hi va fixar després d’enamorar-se del pis). Però després va néixer el meu primer fill, el vint-i-tres d’abril. La cosa es començava a posar seriosa.

Per descomptat, en la nostra elecció no hi va tenir res a veure –no en teníem ni idea– que el vint-i-tres sigui el número dels Illuminati. També em vaig quedar parada en veure la pel·lícula titulada El enigma del número 23, de Joel Schumacher, que es basa en la creença que tots els successos del món i de cadascun dels seus habitants estan relacionats amb aquest número. La teoria és rocambolesca. Si sumes els números de les dates següents, totes donen vint-i-tres: l’assassinat de Kennedy, la bomba atòmica, els atemptats de l’11 de Setembre o l’enfonsament del Titanic (per cert, que tots són esdeveniments negatius!).

Personalment, ara per ara em limito a pensar que les meves dates preferides de l’any, Sant Jordi i la nit de Sant Joan, cauen en vint-i-tres. La tercera és Nadal (per poc!).

I el cas és que demà comença l’any 2023. No ho puc passar per alt. Més ben dit: no ho vull passar per alt. Si el número vint-i-tres m’ha acompanyat des de fa tants anys, vull creure que aquest any serà un any de bona sort. Quina bestiesa, oi? Però escolta, per què no?

Al final, són coses que no fan mal a ningú i que potser em deixaran viure una mica més tranquil·la. Tot un any de bona sort. I no penso en diners (no jugo a cap mena de loteria). Només tinc una petició per a aquest any màgic: no vull esborrar cap més número de l’agenda de contactes del meu mòbil. Mireu si soc de bon conformar.

Us desitjo el mateix a tots els que em llegiu. I va, si podem afegir-hi alguna cosa, que el 2023 sigui un any ple de bellesa, de tendresa i de bon humor. Com diria el poeta : “Ei, si pot ser!”