20 milions per rompre les Balears
Dedicar 20 milions d'euros a segregar els alumnes per llengua, com ha decidit de fer el govern de les Illes Balears, és un fet d'una gravetat sense precedents. Aquesta expressió (“gravetat sense precedents”) pot sonar com una frase feta, però en aquest cas és literalment certa. No és exagerat dir que és el fet més greu que ha passat fins ara a la política i l'autogovern de les Balears, i no deu ser perquè no n'hi hagin passat de ben greus al llarg dels darrers quaranta anys.
Fer polítiques actives per segregar alumnes per llengua és un atac directe no tan sols contra l'escola pública i la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, sinó també contra la mateixa ciutadania, a la qual es pretén dividir i confrontar. El que cerca l'extrema dreta de Vox, i assumeix com a prioritat el PP, és crear dues poblacions separades, que rebin línies d'educació diferents, a partir de la pretensió que el castellà i el català no poden conviure. I aquesta convivència no és possible, perquè, segons Vox (i segons el PP de Marga Prohens), el castellà és superior al català i s'hi ha d'imposar fins que el català desaparegui. Mentre no ho fa, la llengua i aquells qui la parlen han de ser segregats, separats, convertits en externs, dins de casa seva.
Amb el temps, es pretén establir la idea que els que estudiïn i facin vida exclusivament en castellà siguin els “normals”, mentre que els altres serien allò que l'extrema dreta considera que són: enemics de la pàtria i, per tant, elements indesitjables. Dins la visió del món que Vox i PP comparteixen, es produeix una vinculació directa entre la ideologia del ciutadà i la llengua que parla. Qui parli castellà tindrà, en principi, molts més punts per ser un bon espanyol. Qui s'entesti a parlar català, serà sospitós de ser un element subversiu. Vox, amb el vistiplau i la col·laboració necessària del PP, ha passat de proclamar que les comunitats autònomes havien de ser suprimides a utilitzar les seves institucions per atacar, amb diner públic, la cohesió social.
El PP de Balears, amb Marga Prohens i el seu equip al capdavant, va signar un acord de govern amb Vox amb la convicció que els podrien dominar fàcilment. El que ha passat ha estat exactament el contrari. La ineptitud de Prohens, i de dirigents com el conseller d'Economia, Antoni Costa; el d'Educació, Antoni Vera, o el portaveu, Sebastià Sagreras, unida a les instruccions del carrer Génova (que Prohens segueix a ulls clucs: no diu mai ni una idea pròpia, tot és argumentari de partit) de mantenir com sigui l'aliança amb l'extrema dreta, han dut a aquesta situació en molt pocs mesos. L'obstinació fanàtica dels dirigents de Vox ha fet la resta. La situació és que ara ens trobam a una passa d'una fallida democràtica a les institucions d'autogovern de les Balears, en què l'escola pública sigui utilitzada com a laboratori de proves d'una fractura social impulsada deliberadament des del Govern, amb conseqüències difícils de preveure. La societat civil s'haurà de mobilitzar per aturar-ho, però el moment ja és fosc.