20/9: L’estat i la nació

EN ELS DARRERS ANYS, el debat català s’ha centrat -gairebé en règim de monopoli- en la qüestió de l’estat. La reivindicació d’un estat propi, la construcció d’un estat. Però hi pot haver reivindicació de l’estat perquè hi ha abans nació. Es demana el dret a l’autodeterminació perquè hi ha un subjecte per exercir-lo, una realitat nacional, una identitat, una llengua, una cultura. Catalunya, sense estat propi i amb un estat sovint a la contra, ha subsistit perquè hi ha hagut una societat sòlida i densa, des del punt de vista econòmic, cultural i social. I, per tant, al meu parer, el debat sobre l’estat demana no menystenir la solidesa de la nació, de la societat. I reforçar-la. Sigui quina sigui l’estratègia per aconseguir un estat, totes necessiten aquesta societat forta i travada. En cultura, en economia, en benestar, en progrés. Durant molts períodes de la història aquesta fortalesa l’ha pogut construir espontàniament la pròpia societat civil. Avui cal també l’impuls i la complicitat des de les institucions de govern. No pas abandonar el debat sobre l’estat, sinó complementar-lo amb l’enfortiment de la societat, de la nació, de la cultura, de la llengua, de l’economia... No fos cas que perseguint l’estat perdéssim la nació.