2/8: La vista de Valls

Quan després de les municipals va començar a haver-hi rumors que els vots de Manuel Valls farien alcaldessa Ada Colau, un amic meu de Madrid –dels qui proclamen que la lluita de classes és l’únic motor de la història– em va dir que això no passaria mai. Que els sectors que Valls representava eren antagònics als comuns. I ho són, és cert. Però el meu amic no comptava amb dues coses. Una, que l’eix nacional és sovint més poderós que l’eix dreta-esquerra. I dues, amb la bona vista de Valls, un mal candidat a les urnes però un polític hàbil en els despatxos, en benefici dels seus patrocinadors. Valls va llegir que, per als sectors que representava, un alcalde independentista era una amenaça més sòlida que una alcaldessa dels comuns tutelada pel PSC. Certament, cap de les dues coses els agradava. Però mentre que un govern dels comuns era una nosa conjuntural que es veien amb cor de suportar per un cert temps, una alcaldia independentista donava ales a llarg termini a un procés que xocava frontalment amb els seus interessos i conviccions. El temps ho dirà –en algunes coses ja ho ha començat a dir–, però Valls ja pot plegar. Va tenir bona vista. La que cal per llegir la data de caducitat de cada cosa (que sovint ve en lletra petita).