19/9: L'invent

Hi ha gent que es pensa que el món va començar el dia que ells van néixer. I que abans no hi havia res. El periodista Max Pradera diu que això de la independència de Catalunya va ser un invent d’Artur Mas i de la dreta ara fa una desena d’anys, quan no els van donar el concert econòmic. Deixo de banda la cosa aquesta de la dreta i l’esquerra, per suada i per cansada. Miro només la cronologia. Ara resultarà que el meu avi, d’Esquerra, que se’n va haver d’anar a l’exili l’any 1939 per separatista, era un visionari que ja intuïa una cosa que resulta que només s’inventarien uns altres vuitanta anys més tard! Em fa l’efecte que certes eufòries hispàniques -però també certes depressions catalanes- neixen d’una manca de memòria, de considerar conjunturals en les causes i els efectes el que són moviments de fons llargs i estructurals. Ni el catalanisme ni l’independentisme ni l’unitarisme espanyol ni la tendència a renunciar abans a la democràcia que a la unitat de l’Estat no són fenòmens que neixen de les necessitats immediates d’un partit o de la genialitat d’un líder. És un fil continu que fa molts anys que dura i que en moments diferents troba encarnacions i protagonistes diversos. Que ve de lluny i que costa de trencar.