19/4: Un país d’alcaldes (en record de Joan Badia i Pujol)

HA MORT JOAN BADIA, l’alcalde de Callús, que amb tanta dignitat es va enfrontar a la Guàrdia Civil el Primer d’Octubre. Però els qui coneixien Joan Badia saben perfectament que aquest gest concret és el compendi lògic i coherent de tota una trajectòria cívica, política, cultural i educativa. Una cosa porta a l’altra, de manera natural. Aquest és un país d’alcaldes. La immensa majoria dels seus polítics més valuosos són o han estat alcaldes. En primer lloc, un alcalde toca de peus a terra, fa compatibles la visió més ideològica o abstracta amb la gestió quotidiana, amb la política de les coses concretes, en contacte amb el ciutadà. Sap el pa que s’hi dona. Fins i tot quan passen a altres càrrecs hi arriben foguejats per aquest punt de trobada entre l’ideal i la realitat. I, al mateix temps, per arribar a ser alcalde cal en la gran majoria dels casos haver tingut abans una vida civil activa, un compromís amb el món associatiu, una activitat que genera el coneixement i la confiança dels ciutadans, sobretot a les ciutats mitjanes o petites, on les eleccions municipals tenen més a veure amb les persones que amb els partits. Amb la mort de Joan Badia, ha mort un bon alcalde. És a dir, un bon polític, un bon ciutadà i una bona persona.

Mor Joan Badia i Pujol, l'alcalde que un policia va fer caure a terra durant el referèndum de l'1-O