Quan Ayuso diu que els madrilenys hauran de triar entre Comunisme i Llibertat (així, en majúscules) està fent una trampa perillosíssima. Perillosa perquè aquest joc de contraposicions remet a la dialèctica bel·licosa del anys trenta. I trampa perquè fer servir el fantasma d’aquell comunisme, encarnat llavors en Stalin i que era una amenaça objectiva per a la llibertat, per desacreditar avui Podem em sembla una desmesura pecaminosa. Tant com anar acusant de feixista o de nazi qualsevol amb qui discrepes. Es pot estar en desacord total amb les tesis i les polítiques de Podem, però aquesta identificació forçada és com a mínim anacrònica. I també és una tramposa apropiació indeguda acceptar que el món ideològic d’Ayuso és el propietari de la paraula llibertat. La tradició política, ideològica i social que encarna no ha estat precisament al llarg de la història el baluard de les llibertats. Acampar en el poder polític per utilitzar-lo a favor teu no és una tradició liberal en economia –massa amics del BOE– ni encara menys en el respecte a la diversitat, el pluralisme i la llibertat. Excepte si quan parlen de llibertat es refereixen només a la seva. No, a Madrid hauran de triar entre moltes coses, però no entre comunisme i llibertat.
