COM A REGLA GENERAL, les patents em semblen una manera adequada de remunerar la propietat intel·lectual, és a dir, l’esforç invertit en la creació o en la recerca per generar un producte nou. Això inclou les farmacèutiques. Però crec també que en una situació d’excepcionalitat com la pandèmia actual, si les patents fossin un obstacle significatiu que impedís produir amb urgència les vacunes que calen i garantir que arribin a tothom a tot el món, caldria plantejar-se suspendre-les. Llavors, per a mi, la qüestió és si les patents són realment aquest obstacle. Si sense patents hi hauria capacitat de produir més vacunes i distribuir-les de manera més justa. I això no sembla clar. És cert, tenim un problema: calen més vacunes i no se les poden quedar totes els països rics. Però amb la qüestió de les patents tinc la sensació que el problema que tenim i la solució que proposem no casen. Podem debatre sobre si les patents són justes o injustes, però no és gens clar que siguin ara l’obstacle i que la seva eliminació garanteixi més producció i més àmplia distribució. Buscar una solució fotogènica que no correspon al problema real és de vegades el recurs quan no se t’acut cap solució adequada o quan les que se t’acuden no t’agraden (o les trobes cares).
