16/4: Obscenitat

Tradicionalment la propaganda política consistia en agafar els èxits dels governs i alabar-los fins a l’exageració. Era allò de les realitzacions del règim. Però el gènere ha evolucionat i ara una part de la propaganda política, més sofisticada i perversa, consisteix en agafar els fracassos i presentar-los com a grans èxits. En general els països occidentals no poden estar gens orgullosos de la gestió sanitària i econòmica de la pandèmia. No ha anat bé, amb molt poques excepcions. Certament, era molt complicat, molt nou i imprevisible, i s’entenen alguns errors. Però el que correspondria seria presentar-ho amb humilitat, sinceritat i empatia amb les víctimes. Per això resulta obscè el triomfalisme, per exemple, del govern espanyol quan parla de vacunacions, d’ajuts econòmics i de la gran victòria de doblegar la corba (a estones), quan les dades espanyoles no són gaire bones en cap d’aquests conceptes, ni aïllades ni per comparació. Certament, és molt pitjor el cas de la presidenta Ayuso, que va a unes eleccions exhibint la seva gestió de la pandèmia tot i que ha tingut uns efectes objectivables nefastos. Però per a Pedro Sánchez això hauria de ser un consol escàs: no és un gran capital polític que els teus adversaris ho facin encara pitjor que tu.

Vicenç Villatoro és escriptor