Déu meu, són ells. “Li agrairem confirmació de recepció d'aquest correu”, em diuen. I jo, amb llàgrimes als ulls, ho confirmo, com totes les altres vegades. “Li recordem que per a tot el que fa referència a facturació i pagaments, o consultes de creditors que la seva col·laboració no genera factures, s'ha de posar en contacte amb el seu gestor”, fan. Quin gestor? El meu o el d’ells? Què volen, ara? Un dia –jo encara era feliç– “ells” em van demanar una conferència. Me la vaig preparar, vaig mirar els horaris de trens, vaig anar allà on em van dir, la vaig pronunciar. Dies després, els vaig demanar les dades per fer la factura, que era de 150 euros bruts.
Llavors aquest gestor que tenen em va enviar un correu per demanar-me un certificat del banc que expliqués que aquell compte que tinc és meu i vaig anar al banc a demanar-lo i l'hi vaig enviar. Després, va voler el paper que certifica que estic al corrent del pagament de l’IVA, i una foto del DNI, que també els hi vaig enviar. Ja podia fer la factura, que era electrònica.
I ara què volen? La talla de sostenidors l’hauré de demanar, no me la sé. Llegeixo amb tremolors que puc “tramitar la factura mitjançant el sistema de facturació electrònica o bé a través de qualsevol altra plataforma disponible en el mercat”. Però ja ho havia fet! Amb quina plataforma? Ni idea. Amb l’ordinador. Potser em volen dir que tot va bé i que d’aquí sis mesos cobraré. Però no. Al final del correu em fan saber que “Els autònoms que estan donats d'alta d'IAE, quan facturen amb el NIF és molt important que ens informin de l'epígraf, mod. 037 o 036, i si és possible enviar una còpia de la pàgina on hi consta l'epígraf o el mod. sencer, és preferible, ja que agilitza la gestió del nostre departament comptable”. Ja ho entenc. El que volen és que no cobri. Que desisteixi. I ho haig de fer, perquè el suplement que li haig de pagar al meu gestor, que també té una vida més enllà de mi, supera els 150 euros. Hi renuncio.
