15/9: Caça de bruixes

En temps de la Guerra Freda, un dels efectes del que es va anomenar la Caça de Bruixesals Estats Units van ser les llistes negres que deixaven sense feina als mitjans de comunicació, a la indústria del cinema o a la universitat tot de persones acusades de ser comunistes (uns n’eren, d’altres no). No eren acusats pel que havien fet, sinó pel que pensaven i el que deien. El curiós del cas és que ser comunista no era delicte. Però el comitè del senador McCarthy, fent servir cites de Marx o crides més o menys retòriques a la revolució, acusava els sospitosos de comunisme d’incitar a la violència. He recordat aquest episodi quan he vist que una vicerectora de la Politècnica ha hagut de dimitir per una piulada en la Diada en què enyorava d’una manera força retòrica antigues ocupacions de l’aeroport i incendis de contenidors. No entrem en si la piulada era més o menys afortunada. ¿Era constitutiva d’un delicte seriós d’incitació a la violència o a l’odi? Doncs llavors als tribunals. No ho era? Doncs llavors és una opinió, millor o pitjor, però que no justifica una dimissió. Perquè si es fan llistes negres per aquesta mena de comentaris, acabaran fent dimitir els qui canten La marsellesa: "Aux armes, citoyens, formez vos bataillons..."