El 14 d’abril i les olors ingènues
Si les parets parlessin, les de la plaça de Sant Jaume explicarien la increïble història que van presenciar avui fa 90 anys de la mà de Companys, Macià i una onada popular que cap cos armat va sortir a reprimir perquè a la monarquia només li quedaven forces per exiliar-se. La República va ser curta i convulsa, entrebancada pels errors propis i per la força dels poders que s’hi van conjurar en contra des d’aquell mateix 14 d’abril, però encara fa aquella olor ingènua dels moments fundacionals, de regeneració i de dignitat per a tothom. En certa forma, la Constitució de 1978, que va ser pactada també per forces històricament republicanes, va ser presentada com la solució que permetia superar la discussió de república sí o no, perquè la monarquia parlamentària permetia assolir aquells els mateixos objectius de regeneració social i democràtica sense prendre mal. Aquella olor sí que va ser ingènua i prou que està esbravada.
Antoni Bassas és periodista
