14/4: Per una data
Quan l’any 1939 els meus avis van tornar a Castro del Río, després d’haver passat la guerra refugiats a Tomelloso, tot just baixar de l’autobús els va agafar la guàrdia civil. A l’avi el van dur a la presó (no en tornaria a sortir fins després de quatre anys i una pena de mort commutada) i a l’àvia i els fills els van tancar en una habitació per regirar-los l’equipatge. No duien gairebé res. Una de les poques coses, una revista amb fotos de Tomelloso, on havien passat dos anys. La guàrdia civil, en veure la revista, es va posar a cridar: “Això és una provocació! Què us heu pensat!” La meva àvia va dir que no era res, un record. “¿No heu vist la data de la revista? –va respondre el guàrdia civil–. És del 14 d’abril. El dia de la República!” Va ser un dels motius per quedar-se amb el meu avi detingut i amb la meva àvia i els fills marcats i sense casa en el seu retorn al poble. No el contingut de la revista, la data. Coses com aquestes fan que una data estigui tan carregada de significat, sigui tan memorable. Per una data que havia estat de celebració cívica, et podien detenir. I un cop detingut, ves a saber. Per això quan arriba cada any aquesta data no és com les altres. Perquè està plena de memòria. De memòria exultant. De memòria adolorida.
Vicenç Villatoro és escriptor
