14/3: Museu de Lleida
L'espoli legal de les obres d’art provinents de poblacions de la Franja que formaven part del bisbat de Lleida (i que per tant eren al Museu de Lleida, que fa de museu episcopal) m’ha recordat una anècdota curiosa. Diu que en temps de Stalin, els llibres soviètics de filosofia parlaven del “filòsof rus Kant”. Rus? L’argument era que la ciutat on va néixer Kant, Königsberg, capital de la Prússia Oriental, després de la Segona Guerra Mundial va quedar incorporada a la Unió Soviètica amb el nom de Kaliningrad (ara forma part de Rússia). Doncs si la ciutat on va néixer Kant és a Rússia, què és Kant? Rus! Encara que fos prussià. I què té a veure això amb Lleida? Doncs que és la mateixa barbaritat. Un llibre d’història, quan diu què era Kant, no ho pot fer segons què és avui la ciutat on va néixer, sinó segons què era quan ell hi va néixer. Un museu sobre el bisbat de Lleida amb peces antigues no explica què és ara el bisbat, sinó què era quan es van fer aquestes peces. No serveixen per explicar el bisbat de Barbastre, que no existia. No es poden aplicar a l’explicació del passat les divisions administratives, polítiques o eclesiàstiques creades en el present. Si es fa, Kant acaba sent rus i les peces de la Franja acaben a Barbastre.
