El 132

Aquest divendres, el Parlament investeix Pere Aragonès com a president de la Generalitat de Catalunya. Serà el 132è president d’una institució que, en diferents formats, acumula quasi set segles d’història. De fet, explicar que Catalunya té una nòmina de 132 presidents és la manera més fàcil de fer evident, contra aquells que ho volen negar, que Catalunya és una nació. I el mateix podríem dir de la llengua o del nostre dret civil, que són altres elements configuradors d’aquesta identitat nacional.

En el nostre país, la figura del president de la Generalitat té un valor polític altíssim. És una institució que està, per ella mateixa, al nivell del Govern i del Parlament, i en el context actual, després de mesos de provisionalitat per la injusta inhabilitació del president Quim Torra, té el repte de recuperar la confiança de tota la ciutadania vers la Generalitat en el seu conjunt. Les institucions pròpies són imprescindibles i han de ser percebudes com a útils. En això, el president Aragonès té un gran repte i dependrà de la solidesa del seu lideratge i de la forma com exerceixi el càrrec que l’objectiu s’assoleixi.

Estic absolutament convençut que Pere Aragonès serà un bon president. I ho escric sense dissimular la simpatia personal que li tinc i per haver vist, directament, com treballa i com aborda els temes. És la meva opinió i l’expresso, tan respectable com les altres opinions que ho vegin diferent, i d’aquí un temps tots podrem valorar els fets.

Pere Aragonès recull el testimoni de la presidència en una etapa nova. Des de la restauració de la Generalitat, fa 41 anys, amb el president Jordi Pujol, s’ha produït una alternança entre l’espai polític de Convergència i el partit socialista. Aragonès, però, arriba a la presidència com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya, el partit més veterà de la política catalana, que acaba de complir 90 anys, fent història al costat dels presidents Francesc Macià i Lluís Companys, que van ocupar el càrrec des de 1931 a 1940, i Josep Irla i Josep Tarradellas, que van mantenir el llegat de la presidència des de l’exili. Segur que la barreja d’orgull i vertigen sacsejarà les emocions del nou president.

Haver pilotat les finances de la Generalitat els darrers cinc anys i mig, al president Aragonès li dona un coneixement profund del funcionament del Govern i, per tant, de les problemàtiques reals i concretes de cada àmbit i de cada sector. Aquesta radiografia precisa de les mancances que patim, però també de les oportunitats que tenim com a país, és un bagatge que dona solidesa per exercir la presidència. I després dels temps convulsos que hem viscut i de la catastròfica herència que ens deixa la pandèmia del coronavirus, sembla especialment oportú que s’afrontin els assumptes de cara, amb tota la seva complexitat.

El que serà el 132è president també aporta un altre canvi important, el generacional. El nou president va néixer l’any 1982 i prometrà el càrrec amb 38 anys. És evident que la repressió de l’estat espanyol s’ha endut per davant tota una generació de polítics independentistes i això explica, en bona part, que Aragonès sigui el president de la Generalitat més jove que haurem tingut. De ben segur que això també imprimirà una manera de fer diferent. En el seu cas, la joventut no està renyida ni amb la falta d’experiència ni amb la falta de compromís. El nou president és un socialdemòcrata, però sense dogmatismes; és un republicà convençut i és independentista des de sempre, sense complexos, de quan treballar per la llibertat nacional de Catalunya era una posició minoritària en el tauler polític i quedava molta feina per fer per situar aquest objectiu en el carril central de la política catalana i de l’agenda política espanyola.

L’independentisme tranquil i pragmàtic de Pere Aragonès hi ha qui el vol presentar, de forma interessada, com una posició tèbia i fins i tot com una renúncia. Aragonès escolta molt, mai no crida ni és amant de la pirotècnia política, però té molt clar que la manera més útil de poder servir els ciutadans és disposant de les eines d’un estat. És tossut i persistent.

Pere Aragonès és molt conscient del paper que assumeix, i estic convençut que exercirà la presidència amb dignitat, amb sentit d’estat, amb responsabilitat i amb generositat. És cert que ho dic des de la simpatia i la confiança, però potser per això sé del cert que Pere Aragonès serà un bon president, que, amb encerts i errors, farà que ens sentim ben representats com a ciutadans i com a país. Molts encerts, president!

Carles Mundó és advocat i exconseller de Justícia