13/9: Fins i tot Bárcenas

SI TU TENS una policia política capaç d’actuar al marge de la llei, espiant i fabricant proves per enfonsar persones i partits, i has comprovat la seva eficàcia en les diverses edicions de l’operació Catalunya, tens la temptació de fer-la servir per a més coses. Contra qualsevol que et faci nosa. Segurament aquesta policia paral·lela no la van crear per a l’operació Catalunya, ja hi era de sempre. Però aquí van decidir fer-la jugar a fons. I ja que la tenien, també podia ser-los útil en altres casos. Per exemple en el cas Bárcenas, per espiar i destruir proves en benefici del PP. Cada actuació d’aquesta policia patriòtica és escandalosa. Però el més escandalós de tot és que existeixi. Per tant, els qui ara s’escandalitzen pel cas Bárcenas haurien d’haver aixecat també la veu contra l’operació Catalunya. I des del catalanisme, el fet que Bárcenas no sigui un personatge gaire defensable, no ha de rebaixar ni un gram la indignació. El problema és que es fan servir eines de l’Estat al marge de la llei i de l’estat de dret, contra qui els fa nosa. Per una cosa o per una altra. Fins i tot contra Bárcenas. El cas Watergate no era ni de lluny tan greu: els qui espiaven allà no eren policies. I va caure un president dels Estats Units.