Em trobo, per qüestions que no venen al cas, visitant una important ciutat estrangera oriental. És sempre interessant contrastar cultures i, especialment, com s'organitza una societat en la vida civil. La meva faceta d'economista no pot evitar sotmetre-les a judici.
Vaig passejant per una avinguda. De sobte, una persona que camina davant meu, i que va fumant, es desvia fins a un gran cendrer i hi diposita la burilla. Comprovo les voreres i m'adono que no hi ha ni una sola burilla a terra. Ni un paper. M'acosto a la persona i, sense embuts, li dic: “Disculpi, he vist com dipositava la seva burilla al cendrer. Al meu país, moltes persones l'haurien tirat a terra.” Em respon: “Està prohibit tirar coses a les voreres”. Sense més.
Arribo a l'hotel i pregunto a la recepcionista, una dona resolta i alegre, si existeix sanció per tirar una burilla al carrer. Em respon: “Sí, són 125 euros. I si llença alguna cosa des del cotxe, són 250 euros”.
Bé, arrenco el debat. Els sembla bé o els sembla malament?
Donaré la meva opinió. A mi em sembla molt bé. Crec que és la forma adequada de procedir. És una sanció desmesurada? Sí. Sens dubte. Però aconsegueix el seu objectiu. L'ésser humà funciona mitjançant recompenses i càstigs. La psicologia en diu condicionament operant. La multa és un dissuasiu i, si volem que funcioni, el dissuasiu ha de ser suficient.
Si una societat decideix amb les seves normes de civisme que tots adoptem el compromís de no omplir els carrers de porqueria, hem de ser conseqüents. A qui em digués “aquesta sanció és desproporcionada”, jo li diria "potser tens pensat tirar burilles i papers al carrer?" Si la resposta és que no, que no ho farà, per què el preocupa la sanció? I, si té pensat comportar-se així i per tal motiu sol·licita una sanció menor, no està prenent-nos el pèl? La persona desitja laxitud, que es facin ulls grossos o que no se'l multi perquè pensa no respectar la norma.
La laxitud normativa és un autoengany social.
Per cert, en aquesta ciutat no hi ha escombriaires escombrant ni recollint coses del carrer. L'estalvi en impostos que suposen els carrers nets permet una taxa d'impostos molt menor.
No m'agraden els càstigs ni les multes. Però fins que el civisme i l'educació les facin innecessàries, a vegades no hi ha més remei.
