12/3: Delictes

L’argumentació per la qual es retira el tercer grau penitenciari als presos polítics és la prova més evident que són, precisament, presos polítics. Figura que l’objectiu dels sistemes penitenciaris moderns no és el càstig, sinó la reinserció. Que el pres es penedeixi del seu delicte, que es comprometi a no tornar-hi i que es pugui reinserir a la societat. Però això, que té sentit per a qui ha matat, ha robat o ha violat, no té cap mena de sentit per a un pres polític. Reinserir-se a la societat? Mai no han deixat d'estar-hi inserits, en la seva societat, que majoritàriament els admira i aplaudeix. Penedir-se i comprometre’s a no tornar-ho a fer? Per a un pres polític, això vol dir renunciar a les pròpies conviccions i a uns objectius legítims. L’argumentació per retirar el tercer grau intenta fer entrar el clau del càstig per la cabota de la reinserció: no hi ha reinserció social perquè els presos continuen pensant que no van cometre cap delicte. Naturalment! Cap pres polític, sota cap règim, creu que ha comès cap delicte. I a més, en aquest cas, la majoria de la societat catalana pensa que no l’han comès. Qui pensa al contrari que la societat, qui té llavors un problema d’inserció en aquesta societat, és qui els retira el tercer grau.