12/09: La voluntat i el mètode

ARA FA DEU anys un part molt important, potser majoritària, del poble de Catalunya va definir una voluntat i va creure que tenia un mètode eficaç per dur-la a terme. La voluntat era la independència. El mètode, exhibir de manera massiva i pacífica aquesta voluntat, als carrers i a les urnes, amb la convicció que això forçaria Espanya a acceptar un procés d’autodeterminació com al Canadà o la Gran Bretanya. La Diada (i l’1 d’Octubre) va oferir grans exhibicions inequívoques d’aquesta voluntat. Però el mètode no ha resultat eficaç. Espanya va moure peça en direcció contrària. Una resposta immobilista i repressiva, judicial i policial. Ha pagat un preu molt alt per aquesta resposta en inestabilitat, en mala imatge, en deteriorament de les institucions i en retrocés democràtic, però ha dit que està disposada a pagar-ne un d’encara més alt si cal. El mètode, doncs, no ha funcionat. I des de Catalunya la confiança en el mètode s’ha substituït per la perplexitat, el dubte i els recels entre els qui suggereixen mètodes diferents, sense que cap generi la mateixa unitat ni esperança. Certament, quan no hi ha un mètode clar la voluntat s’afebleix. Però mai no s’ha de confondre el dubte davant del mètode amb la desaparició de la voluntat.