11/4: Universitats
LA UNIVERSIDAD Autónoma de Madrid va signar el 2019 un manifest per la prioritat en les agendes polítiques de l’erradicació de la violència masclista. La Universitat Pompeu Fabra va signar el mateix any un manifest per la llibertat dels presos polítics. En aquest cas, el Tribunal Suprem ha dit que la UPF va vulnerar la neutralitat política i que el manifest no es pot considerar un exercici de la llibertat d’expressió. En el primer cas no em consta que cap tribunal hagi dit res. Algú em dirà: és molt diferent! Hi estic d’acord. Però no crec que les diferències (certes) expliquin que es condemni una cosa i no l’altra. Algú em dirà: el manifest sobre la violència masclista defensa una causa justa i el dels presos una causa discutible. Però la llibertat d’expressió no es pot aplicar només a aquelles opinions amb les quals estem d’acord. ¿I qui decideix que una causa és justa o no? Algú em dirà: sobre la violència masclista tothom hi està d’acord i sobre els presos no. Però si una universitat firma un manifest deu ser perquè pensa que és necessari: fer manifestos a favor del que ja creu tothom seria una mica ridícul. Cap dels dos no és neutral. Estiguem d’acord o no amb el que diuen, o tots dos tenien dret a dir-ho o no en tenia cap dels dos.
