10 anys del Tricentenari

Tres segles després, dia per dia, de l’Onze de Setembre fundacional, la idea de Catalunya bategava amb tanta energia que el país es veia capaç de capgirar la història. En paraules de Muriel Casals: “Catalunya ha deixat de ser un poble que recorda derrotes militars per ser una societat que construeix una victòria de manera pacífica”.

Fins i tot vam adoptar una expressió de la política nord-americana, momentum, per explicar l’impuls i l’extensió imparables d’un moviment que volia guanyar votant la independència de Catalunya. La frase de l’Onze de Setembre del 2014 va ser “President, posi les urnes!”, pronunciada per Carme Forcadell al davant de centenars de milers de persones perfectament ordenades, que omplien la Diagonal i la Gran Via de cap a cap, que aviat és dit. Dos mesos més tard, aprofitant la lentitud de reflexos propi del menyspreu de l’Estat, el president Mas va posar les urnes de cartró que van recollir els 2,2 milions de vots a la consulta del 9-N.

Han passat deu anys, la idea de Catalunya com a nació que aspira a la llibertat continua ben viva i condiciona la vida política espanyola, fins al punt que els poders de l’Estat mantenen Catalunya sota una mena de llibertat vigilada. Existim, que no és poca cosa en termes històrics, però la promesa disponible continua sent el temps futur del vers “tornarà a ser rica i plena”, perquè el present, sense ser pobre i buit, és dur, tant en el polític, com l’econòmic i el social.