10/8: Geopolítica dels Jocs

Com que els Jocs Olímpics són –lamentablement– una competició entre estats, el medaller també té una lectura geopolítica. Qui té o busca l’hegemonia política i econòmica, també té o aspira a tenir l’esportiva i, en un sentit ampli, la cultural. Els medallers del temps de la Guerra Freda formaven part de la confrontació entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Quina seria ara la lectura de Tòquio? En primer lloc, la nova bipolaritat Xina - Estats Units, amb l’eclosió de la Xina i una certa reculada dels Estats Units. La importància del Japó (afavorida per ser amfitriona). La constatació que si Europa existís i no fos una amalgama d’estats que competeixen entre ells, cadascú a la seva, tindria tantes o més medalles que xinesos o americans. Ara els grans estats europeus –la Gran Bretanya, França, Alemanya, Itàlia, Holanda– estan, per separat, entre els deu primers del medaller, però distants dels dos grans. Curiosa la força significativa com a potències de segon ordre d’Austràlia, el Brasil i Nova Zelanda. I al costat dels qui destaquen per dalt, els qui destaquen per baix, malgrat el seu pes demogràfic: l’Índia, les posicions subsidiàries de l’Àfrica, el món àrab i l’Amèrica Llatina... (I Espanya? A la posició 22. Entre Jamaica i Suècia).