10/7: Mals usos

En l’Europa feudal els senyors tenien dret a disposar de les persones i els béns dels seus vassalls segons una sèrie d’usos i costums. Això va generar algunes pràctiques que la mateixa època considerava abusives, els mals usos. L’estat modern ha heretat la possibilitat de disposar en certes situacions dels béns i les persones dels seus súbdits. Les lleves obligatòries eren això, en part. Aquesta disponibilitat s’ha anat retallant, però es manté en algun aspecte i s’activa en cas d’una gran crisi, quan l’estat disposa al seu criteri de vides i hisendes. Ara l’estat espanyol ens ho ha recordat quan ha plantejat la reforma de la llei de seguretat nacional, que implica de fet la suspensió de drets fonamentals en cas de crisi i que significa poder disposar de persones i béns per part de l’estat. Per a una cultura democràtica actual, aquesta suspensió de la llibertat i la propietat individual és vista com un mal ús. Com un abús. Certament, això només passaria en casos de crisi. Però qui decideix quan s’aplica, quan hi ha una crisi prou greu? El mateix estat que n’és beneficiari. I aquí hi ha la clau del problema. No ens agrada que disposin de nosaltres i dels nostres béns. Però sobretot no ens refiem de l’estat que s’atorga el dret a fer-ho.