Si l’1-O era rebel·lió, el Tsunami va ser terrorisme

"No hi ha cap dubte que els fets encaixen perfectament en el delicte de terrorisme", afirmen els fiscals del Suprem referint-se al Tsunami. Ben mirat, no es podia esperar una altra cosa dels mateixos acusadors que van considerar que els presos polítics havien comès un delicte de rebel·lió, malgrat l’evidència que en cap moment del Procés hi va haver cap aixecament armat. Més d’un centenar de catedràtics de dret espanyols van firmar un informe en què afirmaven que aquella acusació no se sostenia. No els van fer cap cas, els presos polítics van ser jutjats per rebel·lió i al final, rendit a l’evidència, el tribunal presidit per Manuel Marchena els va condemnar per sedició (que tampoc no ho era), una decisió que, per cert, li va costar uns quants xiulets dels seus per tou.

Lògicament, per tant, si els fets de setembre i octubre del 2017 van ser constitutius de rebel·lió, deu ser coherent que en el món paral·lel en què viuen aquests fiscals les protestes del 2019 per la sentència del Procés siguin constitutives de terrorisme. Tothom va veure que aquella protesta multitudinària en la qual van participar centenars de milers de persones no era més violenta que moltes protestes que veiem cada dia a Europa i que a cap fiscal se li acudiria considerar que fossin terrorisme.

Han tingut més de quatre anys per considerar-ho terrorisme, i casualment ho han fet ara, que el Congrés aprovarà una amnistia. La justícia espanyola té un problema greu, que és que quan es tracta de l’independentisme català és més espanyola que justícia, com hem pogut comprovar la majoria de vegades que ha mesurat les seves forces amb diversos tribunals europeus (Suïssa acaba d’aparèixer novament a la llista). No s’estranyin, doncs, que per poder renovar el Consell General del Poder Judicial, que fa cinc anys que té el mandat caducat, el PSOE i el PP necessitin un mediador internacional, perquè el sentit patrimonial de la justícia és a l’ADN de la dreta i la ultradreta espanyoles.