1/9: Botellons

Si no hi hagués covid, els botellons també serien un problema. De fet, ja ho eren abans del covid. Els problemes de fons ja fa anys que duren, potser de sempre: la identificació de la diversió juvenil amb la borratxera i amb la manca de respecte per l’espai públic i el que és de tots. El botelló és intrínsecament incívic, perquè el seu fonament és aquest menyspreu pel que és comú, per la plaça pública i per la resta dels ciutadans que l’habiten, per allò que és cívic, que ve de cives. Això ha passat sempre i potser ara està agreujat per un cert efecte imitatiu –quan crees un motlle de conducta, un gènere, com va passar amb les manades, tendeix automàticament a multiplicar-se i a esdevenir massiu– i potser per una condescendència social, decreixent, producte en part de la pandèmia: ves, pobres joves, bé han de poder divertir-se, després de tant de temps tancats. Les explicacions socioeconòmiques no serveixen: el botelló existia abans que existís la paraula i l’han practicat igual joves amb estatus socials contradictoris. Tot plegat no té una solució fàcil. En tot cas, la solució no és tractar-ho com si fos només un problema sanitari, a l’estela del covid. I tampoc no ajuda trobar-ho tot normal i disculpable. Acostumar-s’hi.