Explicava l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell aquest dissabte en una entrevista a Europa Press que aquests dies estava rebent moltes cartes a la presó de ciutadans desencantats amb la negociació entre ERC i Junts per Catalunya que acabaven resumint el seu malestar amb una mateixa expressió: "Ja s'ho faran".

"Ja s'ho faran" com a lema d'una ciutadania que s'ha sentit en tot moment molt lluny d'aquesta negociació, que pràcticament en cap moment ha girat al voltant del que ara mateix són els principals problemes dels catalans. A hores d'ara encara costa intentar explicar –i entendre– de què s'ha parlat durant més de 80 dies.

Està sent molt difícil per a la ciutadania acostar-se a la negociació si no és des de darrere de la samarreta d'un dels dos partits implicats. La desafecció és evident, i el risc de fer de la política una activitat que només interessi als convençuts és ben real.

Queden 16 dies per evitar la repetició electoral, i ara mateix l'única certesa és que la relació entre Esquerra i Junts no ha fet més que deteriorar-se. Sembla impossible refer confiances i governar plegats, però un Govern de només 33 diputats és d'una precarietat majúscula.

Falten dies, i encara hem de veure coses. Tornar a les urnes, en l'actual context de desafecció, seria una pràctica de risc. Sobretot perquè, per molt que les relacions estiguin més tocades que mai, després d'unes noves eleccions els mateixos actors tornarien a estar obligats a negociar. Més febles i masegats, això sí.