Últims dies de Gulliver a Lil·liput

BarcelonaNo sabien què coi fer, els argentins, quan, inesperadament, ja fa un munt d’anys, va arribar el petit gegant Leo Messi a la vida de la pàtria futbolera. Massa immens per entendre’l. Massa. Per això el van lligar amb les cordes de la por i la inoperància; i quan el van deixar caminar, ho van fer amb recels, tement per l’evident contrast entre la seva grandesa i les petites misèries de Lil·liput, on, quan no entenen alguna actitud seva, l’acusen de traïdor. L’Argentina ha intentat sense èxit entendre la manera de tractar el Gegant. Vuit seleccionadors en dotze anys. L’Argentina ha intentat sense èxit posar fi a la sequera de títols: un quart de segle sense guanyar res. L’ingredient a Rússia és l’olor d’última oportunitat que desprenen els 31 anys que Messi farà el 24 de juny. L’Argentina hi arriba angoixada, sense saber què fer amb el Gegant, com tractar-lo, com acompanyar-lo, com treure profit de la seva grandesa única.

Des de l’alegria desfermada per la victòria contra l’Equador -classificació in extremis gràcies a tres gols de Messi-, l’Argentina va reprendre la velocitat de creuer feta de confusió i polèmica: una golejada humiliant amb Espanya, una convocatòria controvertida, una planificació pèssima i la sensació, creixent, que altre cop l’equip està en mans del Gegant. Tant és així que Sampaoli ha canviat els seus plans -dibuix tàctic inclòs- després de parlar amb Messi, en un acte que potser l’eleva per damunt dels seus antecessors, però que atia la polèmica: qui ha de dirigir la nau? Després de molts intents de presentar-se com un renovador, Sampaoli acabarà lligant la seva sort al nucli dur d’un equip que, és cert, ha sigut capaç d’arribar a les finals dels últims tres campionats que ha jugat. Però té quatre anys més. Cares conegudes envolten el Gegant: Agüero, Biglia, Mascherano, Otamendi, Banega, Di María, Rojo... L’aire fresc arriba amb algunes apostes interessants. Noms per apuntar-se: Maximiliano Meza, un noi astut i molt tècnic que juga a l’Independiente; Nicolás Tagliafico, el defensa de l’Ajax que ocuparà el lateral esquerre, i Christian Pavón, l’última gran aparició del Boca Juniors, un extrem ràpid.

Cares noves i vells companys acompanyaran el Gegant. No és ociós pensar que Rússia podria ser l’últim servei de Messi a l’equip nacional, passi el que passi. Serien, per tant, les últimes imatges de Gulliver a Lil·liput, on sempre se l’ha mirat com un nouvingut, extraordinari, genial, sí, però també aliè i llunyà.