Mig de tu, mig de vostè
BarcelonaDurant tot el Mundial, a Alemanya l'ha perseguit una nova realitat, i la dinàmica erràtica amb què va iniciar el torneig contra Mèxic no li ha permès afrontar-la en condicions. Ja sabia que era el rival a batre, com a vigent campiona, però des del primer dia ha fet la sensació que els plantejaments dels rivals l'agafaven per sorpresa. Mèxic, Suècia i Corea del Sud han barrejat irreverència amb respecte per complicar-li l'existència i Löw encara busca solucions efectives per quan li tapen Kroos a la sortida, quan només troba continuïtat en els atacs de Kimmich, quan ningú li remata les centrades a l'àrea o quan l'adversari l'enxampa mal compensat en les transicions.
Alemanya ha patit molt. En cap minut dels més de 270 que ha jugat a Rússia ha estat còmoda. Hi ha un motiu obvi, i és que no s'ha vist al davant en el marcador més que en els tres minuts bojos del final contra Suècia, però hi ha altres detalls, futbolístics i emocionals, que expliquen el bloqueig que ha acabat per eliminar la 'mannschaft'.
Potser el més sorprenent és com s'ha desesperat quan l'adversari se li atrinxerava al seu propi terç i li interrompia el joc amb faltes i pèrdues de temps. I sorprèn perquè aquest tracte de vostè era el tracte més esperat tenint en compte el seu potencial teòric. El 43% del temps de joc s'ha establert en l'última parcel·la de camp per a Alemanya i allà ha xocat contra la sensació d'estar fent tot el que diu el manual que s'ha de fer per atacar bé defenses denses, però, alhora, res del que és suficient per fer gol. Alemanya s'acomiada de Rússia havent-se quedat dos partits sense marcar. Per qualitat d'ocasions, ha merescut fer-ne 6,71 gols (1,23 contra Mèxic, 2,93 contra Suècia i 2,55 contra Corea del Sud) però la realitat és que un dels dos gols que fa és una genialitat de falta.
Ho ha intentat per dins i per fora, però s'ha vist una Alemanya excessivament dependent de la banda dreta amb Kimmich, canalitzador del 43% del flux ofensiu, i excessivament frustrada per les atencions individualitzades a Kroos.
El '8' ha buscat obrir-se a l'esquerra dels centrals per entrar més en joc, però des del pla d'Osorio amb Vela, un tu a tu incòmode per a ell, que no s'ha sentit a gust. Tot i així, Kroos acabarà el Mundial sent l'alemany que més passades reparteix i que més xuta, amb una mitjana de cinc remats per partit.
Aquesta és, també, l'altra qüestió. Reus, Özil i Müller han rendit per sota del seu nivell habitual, i només Werner ha transmès autoritat per al salt generacional que s'esperava. Poca cosa de Goretzka i Brandt. Mario Gómez segueix sent la millor bala per quan s'han de penjar pilotes a l'àrea, però tot i les seves bones prestacions, el balanç d'encert en centrades és molt pobre per als alemanys (7 completades de 43 intents contra Corea).
El pitjor de tot és que ni l'atac coral ha intimidat ni l'atac en tromba ha funcionat. Mèxic va ensenyar un camí que va permetre a Suècia i Corea olorar sang i anar a fer més ferida. I al contraatac, Alemanya hauria pogut patir molt més del que ho va fer en l'afegit traumàtic davant dels asiàtics.