La salahmania, l’última febre del món àrab
Egipte debuta al Mundial contra l’Uruguai de Luis Suárez confiant en Mohamed Salah
TunisDes de fa uns mesos, el Liverpool rivalitza en popularitat amb el Barça i el Reial Madrid als cafès de Tunis. De fet, l’última final de la Champions League va ser la primera en què els merengues van ser minoria. Quan Sergio Ramos va fer caure l’estrella dels reds, l’egipci Mohamed Salah, es va fer un silenci tan dens com el fum de les pipes d’aigua que envaïa el bar. L’expectació es va transformar en ràbia quan es va confirmar la gravetat de la lesió del davanter. Llavors es va desfermar un torrent d’insults contra Ramos que, afegits a un hashtag, es van convertir en trending a les xarxes socials en llengua àrab. I és que la salahmania és una febre que ha traspassat les fronteres d’Egipte per expandir-se per tot el món àrab. Salah, recuperat de la lesió, debutarà amb Egipte, que des del 1990 no participava en un Mundial, a Iaketerinburg (14 h / Cuatro) contra l’Uruguai de Suárez.
Des del Marroc a l’Iraq, passant per Tunísia, aquest any s’ha sentit entonar el You’ll never walk alone en un anglès exòtic en cada partit europeu del Liverpool. “A Gaza, tots els nens somien en ser Salah. És el nou ídol. Mai un àrab havia arribat tan lluny en el món del futbol”, comenta Ahmed al-Munawi, un fotògraf palestí refugiat a Tunísia. El Faraó, sobrenom que li han posat a Egipte, fins i tot ja té un canal televisiu amb el seu nom en el satèl·lit panàrab més conegut. Així doncs, no només els seguidors egipcis estan pendents de si Salah ja s’haurà recuperat de la lesió a l’espatlla per poder disputar el primer partit de la seva selecció contra l’Uruguai avui, just el dia del seu vint-i-sisè aniversari.
La raó principal de la devoció que desperta el jugador és que ha fet una temporada excepcional amb l’equip anglès. L’astre egipci va batre el rècord de gols de la Premier marcant-ne 32, va ser nomenat el millor jugador del torneig i va portar el Liverpool a la final de la Champions. Però, a més a més, és admirat en el món àrab per l’exhibició desacomplexada que fa de la seva fe musulmana en una Europa amb tics xenòfobs. A Anfield ja coneixen el seu ritual després de cada gol: se separa dels seus companys i es postra a la gespa a manera del sujud, la posició per a la pregària de l’islam. Els hooligans del Liverpool fins i tot ho han incorporat en els càntics: “Si en marca uns quants més, també jo seré musulmà”.
“Salah és un símbol d’èxit, que transmet una idea dels musulmans diferent de la que hi ha en els mitjans occidentals, molt vinculada a la violència o al fanatisme. Però la veritat és que hi ha molts Salah a Occident que passen desapercebuts”, comenta en una trucada telefònica Issam Chawali, el carismàtic locutor de la cadena BEIN en àrab. Com és lògic, el país on la salahmania ha arrelat amb més força és Egipte. Poc acostumats a veure destacar un compatriota en una lliga europea, el davanter té una legió de seguidors des que el va fitxar el Chelsea l’any 2014. Ara bé, va ser el passat mes de març quan va entrar al més selecte panteó dels herois de la pàtria en marcar el gol decisiu que va classificar Egipte per a un Mundial per primer cop després de 28 anys de decepcions. A més, el gol va arribar a l’últim minut de l’últim partit de la fase de classificació contra el Congo.
Nascut a Nagrig, un humil poblet de la ribera del Nil, Mo Salah va deixar enrere la pobresa gràcies a la seva perícia amb la pilota. Un cop ric i famós, no ha oblidat els seus orígens, i ha sufragat la construcció d’una depuradora perquè els seus veïns puguin tenir, per fi, aigua corrent potable. És també pel seu caràcter generós i senzill, a més de fervent creient, que ha enamorat els egipcis. “El país es reconeix en ell. Salah encarna les qualitats que al poble egipci li agrada atribuir-se”, comenta Ahmed Aieix, un egipci fanàtic del futbol. Amb el permís de les lesions, el Mundial de Rússia li dona una ocasió excel·lent per continuar fent créixer la seva llegenda.