Robert Martínez, la mentalitat de canviar-ho tot

BarcelonaSe sent tant lleidatà com anglès. És tant Robert com Bob. Ha viscut els mateixos anys aquí que allà. Com a jugador, la seva trajectòria a la lliga espanyola no va ser curta, sinó curtíssima: un partit. Va marxar a Anglaterra per jugar amb dos excompanys del Saragossa al Wigan de la Tercera Divisió. Els tres van crear una “societat futbolística” que a Anglaterra van batejar com The Three Amigos. El 2005, deu anys després, els socis el van votar com a millor jugador de la història de l’entitat. Va ser un jugador massa tècnic que per subsistir al futbol físic anglès va haver de buscar l’entrenador que tenia dins quan encara trepitjava el terreny de joc vestit de curt. S’inspira en Cruyff per intentar tenir la mentalitat de canviar-ho tot si cal. D’en Pep ho aprecia tot, fins i tot el seu estilisme. El seu nom s’ha lligat amb el Barça en diverses ocasions, perquè la seva concepció del futbol té ADN Barça. Quan l’Everton el va acomiadar, va fer un Brexit invers i va posar rumb a la capital d’Europa, per fer-se càrrec de la selecció belga. En lloc de triar Brussel·les, s’ha instal·lat a Waterloo. A la mítica i emblemàtica ciutat coneguda per una batalla, en prepara una altra: el Mundial. Va portar Thierry Henry al seu costat per impregnar l’equip de l’esperit campió del francès. Els seus inicis a Bèlgica no van ser fàcils. Desfeta en un amistós davant Espanya i disputes amb les dues perles de l’equip. Tot i que a la banda, els dies de partit, porta un vestit impecable, prefereix utilitzar el xandall en el seu dia a dia. Està obsessionat a entendre la cultura i el país; dedica quatre hores al dia aprenent flamenc i francès. Té identitat i valor, deixar Nainggolan a casa, com ha fet, és tota una declaració d’intencions.