Osorio tenia un pla (i la continuïtat del pla)
Periodista I Entrenadora“Vam dissenyar el pla fa sis mesos”. I no li va poder sortir millor al seleccionador de Mèxic, Juan Carlos Osorio. Ahir, en aquest espai, escrivia que els primers partits d’un Mundial són els que es poden preparar millor i va semblar que l’Alemanya-Mèxic volia donar-me la raó. Va ser un duel calculadíssim. I no només en les primeres intencions; també les correccions i les rèpliques van semblar predissenyades.
La primera obsessió d’Osorio va ser anul·lar la maquinària creativa d’Alemanya. No va anar a dalt a la pressió i semblava que concedia el poder a Neuer. Era una trampa. Chicharito tapava Hummels i decantava la sortida per Boateng, de peu i decisió més dèbil. Per dins, Vela perseguia Kroos i entre Guardado i Herrera (més Layún, molt ficat en espais interiors) anaven controlant Khedira i Özil, sense descuidar la zona de la mitjapunta, per on Müller podia rondar.
Controlat l’eix central, els asteques van orientar el joc alemany cap a la banda que els interessava. Van acceptar, intencionadament, que fos Kimmich el lateral més profund i van tenir sota control les caigudes en diagonal de Werner. Eren l’única amenaça d’una Alemanya ineficaç a tres quarts. Els xuts llunyans i precipitats de Kroos eren la seva altra opció d’intimidació. Els minuts van anar reforçant el pla d’Osorio: Mèxic no només controlava a què s’estava jugant sinó que entenia quins eren els següents passos a fer. Amb Kimmich despenjat a dalt, el destre Hirving Lozano tenia una invitació a córrer. En cada transició, Alemanya tremolava.
En general, tremolava sense pilota perquè Mèxic era metòdic amb la possessió. Osorio volia control en la sortida de pilota, i Ochoa i Héctor Moreno van donar-li tota la calma que requeria la idea. El porter i el central s’aturaven, literalment, per deixar que les peces se situessin abans de fer el canvi d’orientació. El desplaçament anava al cap de Gallardo, sobretot. Des d’allà, Mèxic dominava la segona jugada i les alçades de joc. Chicharito i Vela s’esglaonaven per rebre en profunditat, descarregar de cara i activar el desmarcatge en ruptura de les bandes. Hummels i Boateng van patir cada cop que els treien de zona.
Mèxic dominava la fase defensiva, l’ofensiva i les transicions. Ho dominava tot, també el ritme de partit. Alemanya no trobava solucions i s’anava encallant. L’embut per dins era tan gran que Löw va haver d’anar a buscar més desequilibri per l’exterior: Reus per Khedira, per baixar Özil al pivot i ajudar Kroos, anul·lat per Vela, sacrificat pel bé comú.
Alemanya confiava en la carta de la fatiga, però el pla d’Osorio tenia recanvis per mantenir la generositat defensiva i tenia, a més, la rèplica per quan el rival mogués fitxa. Si Löw volia girar el partit al joc per fora i les centrades, Mèxic va saber-lo defensar amb més homes al cor de l’àrea. Osorio va passar a defensa de cinc i va reforçar la frontal amb Rafa Márquez quan Guardado ja estava perdent energia.
El més brillant de Mèxic va ser que, en ple exercici de resistència, va poder marcar un parell de gols, però arribava revolucionat a l’àrea contrària. Meravella tàctica d’Osorio per deixar nua Alemanya.
