No puc treure’m el Girona del cap
Periodista I EntrenadoraDefensa de tres i pilota aturada. Podria ser perfectament un bon resum del segell que ha deixat Pablo Machín a Montilivi, i alhora també podria ser una bona síntesi del que està marcant el ritme en el que portem de Mundial a Rússia. Ja fa dies que en parlem en aquest espai.
I ahir, també ahir, l’estratègia i l’esquema 5-2-3 van tornar a ser protagonistes de la jornada. És inevitable pensar en el Girona quan veus accions com l’1-0 i el 4-0 d’Anglaterra a Panamà. L’equip de Gareth Southgate segueix acumulant golassos de pissarra i compra números per acabar sent-ne el gran especialista del Mundial. El primer gol de Stones és un córner de manual. Young se situa d’esquena al llançador, a la frontal de l’àrea, a prop de qui defensa Stones. El metre i 88 centímetres del central del Manchester City -una altra picada d’ullet al Girona- posa en alerta tots els mecanismes defensius de Panamà, però la qualitat de la centrada de Trippier i la neteja de la zona que fan els anglesos regala una rematada plàcida, poderosa i en cursa al defensa de Guardiola. Imparable. L’altre gol, el quart de la col·lecció britànica, és una altra jugada de tiralínies. Magnífica. Hi ha una falta frontal. Dos jugadors preparen el llançament i set possibles rematadors ocupen tot l’ample de l’àrea: dos cap al pal dret, dos pel centre i tres al pal esquerre. D’aquest bloc de tres surt un moviment d’engany i apareix Henderson per rebre una passada rasa que convertirà en un canvi d’orientació al pal contrari, on Kane tornarà a penjar la pilota amb el cap perquè la remati algun dels que entren des de fora de l’àrea. Finalment és Stones qui empeny la pilota després d’una primera rematada de Sterling. Jugada de pinball i golàs, com els que el Girona ha marcat a partir de les dobles jugades buscant el cap de Juanpe, Espinosa o Stuani.
El paral·lelisme gironí pot anar més enllà i posar la lupa en l’esquema d’Anglaterra, que repeteix l’estructura de tenir tres centrals robustos, un mig del camp treballador i de bon peu, recorregut i tècnica de centrada pels carrils i bona dosi de mobilitat i profunditat en les figures atacants, amb un davanter referència al cor de tot.
Per acabar de rematar el dia, Polònia surt a jugar-li a Colòmbia amb defensa de cinc, com ja havia hagut de fer per remuntar el primer partit contra el Senegal. El plantejament, però, no va acabar de funcionar, perquè els europeus no trobaven ni domini ni ritme. No tenien la pilota contra una Colòmbia en mans de Quintero i Falcao. El migcampista va ser hàbil per derivar el joc als costats, on Cuadrado desbordava per la dreta i Mojica -sí, el Mojica del Girona- repetia patrons coneguts a Montilivi per activar el seu gran golejador.
El cercle de pensar en el Girona es completa amb el gol que obre el partit, un altre gol de córner. I no pas un gol qualsevol: un servei que James pica en curt als peus de Cuadrado, que troba la complicitat de Quintero per tornar-li la pilota a James i treure’n una centrada que remata Yerry Mina a l’àrea petita. Qui no pensa en l’any de Machín, amb tot plegat?