Les falses concessions del pla rodó de Bèlgica

BarcelonaDes del Mèxic-Alemanya de la fase de grups que no es veia un partit tan d'entrenador en aquest Mundial com el Bèlgica-Brasil de quarts. Va ser una meravella tàctica, plena de trampes i explosió de talent, que va sortir a la perfecció als Diables Vermells en els primers 45 minuts. La renda adquirida va ser suficient per resistir a les presses brasileres de després, perquè Bèlgica va tenir fortalesa mental per defensar-se i no trontollar, gràcies al seu mur arrissat del mig del camp (on Witsel i Fellaini van estar descomunals), a les mans gegantines de Courtois, i a les vides extres que Hazard i De Bruyne donaven a cada transició.

Va ser una lliçó magistral de l'equip de Robert Martínez des del començament. Amb De Bruyne com a sorpresa a la punta d'atac, despenjat i com a fals 9, Bèlgica va jugar a concedir-li al Brasil la iniciativa. Revestit en un 4-3-3, es va deixar atacar. Si més no, aparentment. Era la mateixa concessió que els mexicans havien fet amb l'alemany Kimmich per ferir-lo a la carrera amb Hirving Lozano, però en el cas belga, les cavalcades eren cosa de Hazard i Lukaku.

Els dos davanters feien veure que baixaven a defensar però, quan el lateral s'animava a pujar per fer el dos contra un amb l'extrem, s'aturaven i preparaven la transició. L'ambició cega de Marcelo i Fagner va ser un regal per als belgues, que a cada recuperació sortien com avions, amb un jugador que conduïa per dins (habitualment De Bruyne, però també Chadli) i dues peces que multiplicaven els espais gràcies a la seva espera en amplitud i profunditat. Si contra Japó, Bèlgica ja s'havia exhibit amb un contraatac de llibre per classificar-se, el que es va veure ahir va ser un autèntic espectacle.

Tot el partit va ser una partida d'escacs trepidant. Bèlgica se sentia còmoda amb espais però també tenia fases de control de pilota que agitaven una Brasil desorientada. L'equip de Tite no va saber ajustar la seva pressió en cap moment del primer temps i va patir per llegir l'assimetria belga amb pilota. Meunier rebia obert i en posicions altes, Kompany assegurava el carril central i Chadli, Lukaku i De Bruyne garantien diferents esglaons per moure's per l'espai interior.

Quan el Brasil va poder assimilar-ho tot, ja anava 0-2 per sota en el marcador. Els retocs de Tite van buscar activar Neymar per dins, per allunyar-lo d'un Fellaini que l'havia tingut controlat al primer temps. El brasiler va treure'l de zona i va cosir-lo a regatejos i conduccions rapidíssimes, però Bèlgica va saber aguantar.

Ho va saber fer amb fermesa i fe en accions dins de l'àrea, conscient que tenia una garantia a la porteria. L'entrada de Douglas Costa va remoure encara més la coctelera brasilera i a Bèlgica no li va quedar cap més remei que afegir un central per defensar-se en 5-3-2.

I aquí, l'ull ofensiu de Robert Martínez va tornar a tenir clar que la seva defensa havia de contenir atacs i va cedir el poder a Hazard, que va guardar cada possessió com si fos or. L'or de veure's a semifinals.