Rússia tanca el cicle d'una Espanya plana

BarcelonaSense fer bo el seu estil, ni el pes dels seus dorsals. Amb molts defectes i poques virtuts. Espanya va caure ahir eliminada del Mundial per la porta del darrere, perdent en la tanda de penals contra la selecció de Rússia (1-1, 4-3), el pitjor dels combinats classificats per a les eliminatòries, per nivell i talent. Punt final a l’etapa de Fernando Hierro i de la selecció –potser de la seva millor generació–, de menys a encara menys durant aquesta travessa internacional.

L’entrenador va intentar evitar el desastre sacsejant l’equip amb fins a tres canvis. L’entorn de la selecció demanava que Hierro volgués prendre decisions, i les va prendre. Si bé fa una setmana deia que no deixaria enrere "ningú de la família”, pel debat sobre David de Gea, el tècnic va deixar ahir Andrés Iniesta a la banqueta. Va ser la seva segona suplència amb la selecció espanyola, sempre que ha estat bé físicament. L’última va ser al Mundial d’Alemanya 2006, quan el manxec encara no tenia un lloc assegurat. L’heroi del títol de Sud-àfrica tancarà la seva carrera d’internacional amb una suplència.

Hierro va fer moviments d’Excel per a un escenari que es va cruspir la feina tàctica del seu ‘staff’, gran apuntat. La gespa mantenia la calma. La primera jugada en què els futbolistes van combinar per dins va dibuixar –per moments– el millor guió de partit en clau espanyola. Trobar Isco Alarcón a pocs metres del balcó de l’àrea va acabar amb Nacho obrint a la banda i una falta lateral. Entre Sergio Ramos i Serguei Ignaxévitx van fer el gol espanyol, una vegada més a pilota aturada. Un ball de defensors, com els pivots d’handbol davant de la línia dels sis metres. Els amfitrions ja tenien un motiu per començar a pujar línies i ser més agressius. La resposta d’Espanya va ser la passivitat.

Va preferir baixar les pulsacions i centrar la possessió a camp propi. El porter De Gea va tocar més la pilota en qüestió d’uns minuts que en tota la fase de grups. El porter del Manchester United entrava en joc per posar pilotes llargues per a Diego Costa, emulant un estil que trenca amb la història recent dels estatals. Variar les estratègies en la primera eliminatòria del Mundial és arriscat. La barreja de l’esquema i les rotacions va ser jugar amb foc, amb els ulls tapats. Però Espanya anava sobrevivint, amb Koke donant un cop de mà a Sergio Busquets en el doble pivot.

Apostar-ho tot a no arriscar és un pla amb fugues, que de vegades surt bé i d’altres, com en aquesta ocasió, no. Rússia va tombar el control a mitges del conjunt espanyol gràcies a un penal per mans de Gerard Piqué, que s’equivoca. L’empat no va canviar res: Rússia cedia el protagonisme i els campions mundials del 2010 tocaven i tocaven la pilota sense generar futbol. Isco Alarcón va ser un dels jugadors més actius. Hierro li va donar llibertat de moviments, i el migcampista del Reial Madrid ocupava pràcticament totes les zones del camp contrari.

Les interaccions gairebé a la mateixa alçada de Busquets no creava perill, complicava les diagonals dels seus companys. ‘Tiqui-taca’ gris. La versió menys profunda de l’estil de Pep Guardiola, el que va implementar Vicente del Bosque. Ni l’entrada d’Andrés Iniesta i Iago Aspas van esperonar el rictus de l’equip. I els minuts van anar passant, fins a la pròrroga, també vermella en percentatges. Espanya va assetjar la porteria rival amb més físic i Rodrigo Moreno com a millor home.

Molta sobreexitació i poc encert. ¿La solució menys dolenta? Els penals. Una de les quatre –a priori– grans favorites al títol va respirar alleujada. Era el moment de De Gea per reivindicar-se i sortir reforçat després de les errades contra Portugal, l'Iran i el Marroc. Tots els focus l’assenyalaven, i l’ex de l’Atlètic de Madrid no va vestir-se d'heroi. Rússia es creia capaç d’endur-se la classificació amb cada llançament que tocava la xarxa. Les errades de Koke Resurrección primer i de Iago Aspas després van fer que Moscou celebrés una victòria històrica.