Aprendre a jugar sota un bombardeig
Cap / D’esportsAquests dies costa uns 180 euros dormir a l’Hotel Kolovare de Zadar. No seria el millor hotel, però tens vistes sobre el mar Adriàtic i l’illa d’Ugljan. A finals del 1991, però, aquest hotel no rebia turistes. Com altres de la zona, va acollir refugiats. Durant set anys Luka Modric va viure en aquest hotel. El 1991 va esclatar la guerra a Croàcia. En racons on diferents ètnies havien conviscut fins feia poc, de mica en mica tornaven les velles banderes. Els joves nacionalistes croats, que molts cops s’aplegaven als estadis de futbol, van recuperar càntics ústaixes, del partit nacionalista croat feixista que durant els anys 40, aliat amb Hitler, va practicar la neteja ètnica. Els serbis recuperaven banderes tan velles que semblaven medievals, com aquella amb una calavera i tíbies dels txètniks, una guerrilla nacionalista originàriament monàrquica. Quan Croàcia es va declarar independent, als pobles croats on eren majoria els serbis ells mateixos van crear la seva república, la de Krajina, per als serbis de Croàcia. El poblet on vivien els Modric, croats, va quedar dins d’aquesta Krajina de majòria serbia. La família va fugir perquè el pare era un nacionalista croat convençut que va allistar-se a l’exèrcit croat. Modric, amb la mare i altres familiars, va criar-se a l’hotel de Zadar mentre els dos bàndols cometien crims terribles, com l’assassinat, el desembre del 1991, de 7avis croats al poble de Jesenice. Un d’ells, l’avi patern de Modric.
El jove Luka Modric va començar a jugar mentre Zadar era bombardejada, perquè la línia del front entre l’exèrcit croat i els serbis de la Krajina era a menys de 15 quilòmetres del centre. El 1995, mentre Modric excel·lia, l’exèrcit croat va recuperar la Krajina, amb una posterior neteja ètnica amb més de 250.000 civils serbis expulsats de Croàcia. Llavors un empresari anomenat Zdravko Mamic va començar a cuidar els Modric amb diners a canvi de representar el jove jugador. Mamic va portar Modric al Dinamo de Zagreb, club que el cediria el 2003 a un club de la lliga de Bòsnia que defensa la comunitat croata local. Modric, el jove que havia crescut marcat per la guerra, va haver de jugar contra clubs de serbis de Bòsnia, amb radicals de les dues bandes fent càntics recordant la guerra. Tot plegat el va fer fort. “Qui ha jugat a Bòsnia pot jugar on sigui”, sol dir Modric, que ja no ha parat de millorar.
Modric hauria de ser un heroi per a tots els croats, però just abans del Mundial, a l’hotel on va viure de jove van aparèixer pintades que l’insultaven. La raó? Ha sigut acusat de perjuri en un judici contra Zdravko Mamic, el seu mentor, per corrupció. Mamic, després de representar jugadors com Modric, va arribar a ser president del Dinamo de Zagreb i de la federació croata, i va crear un sistema tan corrupte que la major part d’aficionats van fer campanyes en què van arribar a aturar partits de la selecció, amb bengales, contra Mamic. “Preferim perdre a seguir amb mafiosos”, cantaven durant un Itàlia-Croàcia. Mamic va ser acusat d’haver-se quedat ell els diners que el Tottenham va pagar al Dinamo de Zagreb per Modric el 2008, i va acabar a judici, on Modric, amb un canvi de testimoni, ha defensat Mamic, i això l’exposa a ser condemnat per perjuri i divideix els croats: quan juga l’estimen, però no li perdonen que ajudi personatges com Mamic, que s’ha omplert les butxaques aprofitant el talent dels joves croats.