Harry Kane, el nou heroi britànic

BarcelonaEl doble joc que, fonèticament, es pot fer amb el seu nom, “hurricane ”, explica com ha entrat en l’escena futbolística mundial el jugador del Tottenham aquestes dues últimes temporades. Conegut amb el sobrenom de Ciutadà per la pel·lícula d’Orson Welles que porta el seu cognom, el futbol anglès buscava desesperadament un ariet mític després que Alan Shearer penges les botes. Faltava un talent innat en la posició en què tants i tants jugadors britànics havien despuntat. El londinenc va iniciar la trajectòria a les categories inferiors de l’Arsenal, que el va deixar escapar en dues ocasions. Encara recorda el dia que el seu pare, al parc de davant de casa seva, a Chingford, quan tenia vuit anys, va dir-li que l’Arsenal l’havia fet fora. En aquell parc, on jugava cada dia amb el seu germà a la gespa, ell jugava a ser Teddy Sheringham. Abans de debutar amb el Tottenham a la Premier, Watford, Millwall o Leicester van ser els seus exilis temporals per foguejar-se. En el moment més baix de la seva carrera professional, quan no entrava als plans de l’entrenador del Leicester, un documental de Tom Brady, el quarterback de la NFL, li va fer creure que no tot estava perdut. Després del seu primer hat trick, Pochettino el va rebre al seu despatx amb un bon vi negre per brindar per l’efemèride. És a anys llum de la saga de jugadors britànics coneguts pel seu alcoholisme i les nits de depravació; l’amic Kane ni beu ni trepitja discoteques, prefereix dedicar el seu temps lliure a jugar al golf. Té look de treballar a la City o d’agent secret de l’espionatge britànic. Va conèixer la Kate, la seva dona, a l’escola, i mai més se n’ha allunyat. Junts passegen habitualment dos gossos que tenen noms de quarterbacks de la NFL, Brady i Wilson. La seva gran debilitat és a la taula dels restaurants, els bistecs amb salsa de pebre, ben fets, juguen contra la seva dieta d’esportista d’elit.